jueves, 6 de junio de 2013

Importància del període d'adaptació en els infants!



Us heu preguntat mai que suposa incloure a les famílies durant els primers mesos d’escolarització del nen o nena? Creieu que és important i significatiu aquest procés de separació per als infants? I pels pares? Els hi reportaria beneficis a nivell emocional?
Aquest procés del qual realitzava preguntes és anomenat el període d’adaptació. A continuació, us explicaré el seu significat i que comporta tot aquest procés, a partir de la manera d’actuar d’una mestra en relació als pares d’un infant. A continuació, us plasmaré mitjançant un quadre la conducta i la resposta d’una docent: 


 





Qui penseu que té raó? La mestra o la mare? Les dues? Per què penseu que la mestra va dir aquesta resposta? Qui estableix el punt de finalització de maduració dels infants? Com a mestres, és possible que escoltem alguna vegada alguna situació com aquesta, però primer de tot cal reconèixer i preguntar-nos de que tractem. Una vegada ho coneixem, hauríem de qüestionar-nos quina podria ser la millor manera de fer front a aquest tipus de situacions.
Davant d’aquesta situació, cal dir que estem parlant del període d’adaptació, del vincle i de l’acollida entre la institució escolar i familiar, així com també de la protocol·lització. Pot ser tots aquests termes us siguin nous, però a continuació els explicaré.
Després de la lectura del text, es pot dir que clarament aquest tracta sobre el període d’adaptació en un infant. Aquest procés és molt important que es produeixi des de l’inici del curs escolar, ja que així es prepara al nen per a la vida futura i se li crea una major estabilitat i seguretat emocional. En el mateix moment que  s’implementaran nous canvis,  com puguin ser  la introducció d’unes rutines. Aquest és un dels motius pel qual és necessari incloure i comptar amb la família, els infants i amb els docents. Ja que tots som un!
El període d’adaptació serà un esdeveniment excepcional i únic per aquests tres àmbits ja que significarà la primera separació des del naixement del fill, i amb ells molts de dubtes,  preguntes i possibles rapideses per part de les famílies i mestres, que poden no beneficiar al nen, i que podria ser el cas de l’exemple anterior. Però abans de res, m’agradaria explicar-vos mitjançant un vídeo el que significa tot el període d’adaptació. 





Des de la meva perspectiva, l’adaptació és més que un simple procés.  És l’establiment de les rutines (que parlàvem anteriorment), la construcció de la pròpia imatge, l’establiment i la formació de forts vincles, és l’acollida d’un nou clima per a l’infant. Com a mestres, haurem de fer conscients, per tant, de la seva importància als pares, mares o persones més properes (ho dic per la diversitat de tipologies de famílies presents en l’actualitat) i treballar en equip i de manera col·laborativa  amb ells, així com també aconsellar i guiar-los.
Aquesta és la raó per la que penso que en el text no es plasma aquesta bona relació, ni tampoc un diàleg càlid i proper per part de la mare i de la mestra.


















En primer lloc, trobo que s’hauria d’intentar arribar a un acord mutu entre ambdues. Trobo adient dir que encara que la mare trobi que el seu fill o filla  estigui adaptat, no implica que realment ho estàs. De manera que la mare no estaria tenint en compte l’opinió de la mestra. Aquesta última intentava, en certa manera, tenir en compte la diversitat de ritmes. Quan parlo de ritmes, faig referència a que cada individu és diferent i únic: tant a nivell emocional i maduratiu com a nivell físic.
Aquests nous vincles que es formaran durant el període d’adaptació són clau per al nen. Per tant, en la meva opinió penso que si la mare vol fer més curt aquest procés, pot ser que  no s’acabin de formar plenament els vincles escola- família – nen.
En segon lloc, comentar així també, que al igual que la mare hauria de tenir en compte l’opinió de la mestra, aquesta última també mostrava certa inseguretat i por al desenvolupament  de l’infant. Aspecte que podia no acabar de convèncer a la mare. Tot i això, aquest sentiment podria ser que degut a una escassa experiència d’aquesta mestra dins del món educatiu.

 
“La experiencia no es lo que te sucede, sino lo que haces con lo que te sucede.” (Aldous Huxley)




Ja que la docent té com a model referent la protocol·lització, és a dir, l’establiment de les normes de manera rigorosa. Aquest procés, es veu de manera molt clara a l’última frase del text: “necessitava que les coses anessin com estaven programades”.  És en el període d’adaptació on cal seguir les regles completament? Vet aquí l’inici de la problemàtica. Ja que si com a mestra has d’atenir únicament al que hi ha escrit, què seria de l’atenció i el respecte de ritmes? Però el que és diferent, és que el nen estigués sis o set mesos amb aquest període. Doncs, en aquest moment, seria convenient mirar on es trobava el problema. Crec que aquest no és el cas. Però aquest no és la temàtica en la que volia profunditzar.
Seguint estrictament les normes i els protocols no s’està atenent a la finalitat d’aquest període: deixar créixer als nens i separar-los dels cercles més propers sense que aquest els repercuteixi de manera negativa. I amb aquesta inseguretat que mostra la mestra únicament està demostrant tenir un suport al qual seguir de manera fidel, no basant-se amb judicis propis.
Amb tot això, no vull dir que no hi hagi normes que hagin d’estar establertes (ja que són necessàries).  Però des de la meva perspectiva, aquestes haurien de per la flexibilitat, la claredat  i l’autenticitat.


Claretat amb el vincle i amb les normes que volem transmetre
                               http://www.flickr.com/photos/cfrausto/77330880/





Com  a conclusió, el període d’adaptació  com a mestres, pretén endinsar-nos dins de la mentalitat i filosofia de l’infant a través del treball de les seves pors inicials (tant de pares com de nens). Sent imprescindible fer partícip a la família i al nen.

Alicia

No hay comentarios:

Publicar un comentario