sábado, 29 de junio de 2013

Una inolvidable experiencia


¡Buenos días!
En esta entrada me gustaría explicar los últimos momentos de los preparativos de la obra-musical, así como de la realización de ésta misma, en el que tanto mis compañeras como para mí, fueron unos momentos muy importantes e intensos.

Preparando la comida de la hormiga.
 
Para empezar, recordar que en la anterior entrada de Representación expliqué que los vestuarios y los preparativos del escenario los habíamos finalizado. Sin embargo, cabe destacar un importante cambio que llevamos  a cabo respecto  a la representación de los personajes, concretamente en referencia al de la mariposa y la mariquita. Estos en un principio, tal y como dije, los representábamos Carolina y yo Alicia respectivamente. Aunque finalmente, nos cambiamos los papeles, ya que nosotras nos sentíamos más cómodas con el nuevo papel. Es decir que finalmente, el papel de la mariposa sería representado por Carolina, y el de la mariquita por Alicia.
Además comentar que para mí la realización de la obra-musical ha sido una excelente experiencia que jamás olvidaré. Des del primer momento, en el que Carmen y Toni nos explicaron que debíamos de hacer un musical, preparar los disfraces, el escenario, la letra y una coreografía, pensaba que me resultaría muy complicado. Aunque finalmente, con el transcurso de los meses iba percibiendo que este objetivo se estaba consiguiendo.
Para ello, nos remontaremos al día 30 y el 31, que coinciden con los últimos ensayos y con el día de la representación final delante de los niños. Cada grupo iríamos enseñando a los demás compañeros y compañeras, nuestra obra de teatro. Es decir, que intentábamos hacer era un simulacro de la obra.

-El día 30, quedamos todos los grupos a las 9:30 en el Diario de Ibiza para empezar con los ensayos. Además decir, que cada uno de ellos debería de traer todo el material del escenario.
Ese día estaba realmente nerviosa ya que sería la primera vez que representaba delante de los demás grupos. Sin embargo, matizar que, nuestro grupo habíamos quedado para practicar con anterioridad delante de diversos niños y madres. Puesto que  nos ayudaría a preparar y al mismo tiempo que a conocer el tono que debíamos darle a la actuación. En mi opinión, esta práctica me ayudó en gran medida a reconocer que aspectos debería mejorar.
Para ello, tengo planeado que me pondré el disfraz en el vestuario con otras compañeras. Durante este proceso, nos ayudamos a colocarlos entre nosotras.
Sin embargo, al llegar allí, puesto que había estado en el escenario del Diario de Ibiza, con anterioridad, me entraron diversas dudas ya que pensaba que a la hora de realizar la coreografía las seis compañeras no cupiéramos encima del escenario o que la voz no se proyectara lo suficiente para que todos los allí presentes lo escucharan.
A continuación y una vez dentro del Diario de Ibiza, cada grupo trajimos todos los materiales del escenario que necesitábamos. Toni nos explicó que era necesario la máxima rapidez a  la hora de cambiar estos materiales del escenario, ya que podría influir en gran medida en el público. Para ello, decidimos que estableceríamos un orden a la hora de colocarlos.
Para ello, lo siguiente que hacemos es empezar con las representaciones de los diferentes grupos. En ese momento, el nerviosismo continuaba presente en mi cuerpo. Pero cabe decir, que al ver como las demás compañeras gozaban estando encima del escenario, me tranquilicé en gran medida. Ya que, pensándolo bien, al final salió muy bien, por lo que valió mucho la pena estar tranquila. Cuando tocó el turno a nuestro grupo, 3,2,1 Acció!, en lo único que pensaba en pasármelo bien, disfrutar, sentirme realmente una mariquita, y puedo decir que ese objetivo que me marqué, (desde un principio) lo conseguí. Mientras representas, piensas en que en ese momento, eres el protagonista del diálogo, por esa razón, lo que quieres es crecerte en el escenario. No pensar que estarán mirándote muchos ojos.

Al día siguiente, día 31 de mayo era la representación de la obra. Ahora sí que estoy nerviosa. Por una parte, por la colocación que deberemos tener de todo el escenario y por otra, porque habrá muchos niños, maestros, familiares y amigos que estarán viéndonos. Pero intenté no pensar en ello. Para ello, me acordaba de la gran satisfacción personal que sentí el día anterior.

Día 31 de mayo de 2013, ese día jamás lo olvidaré. Estar encima del escenario delante del público que te aplaude, te sonríe, te hace sentir genial no tiene nombre. La sensación es inexplicable. En ningún momento, me imaginé que fuera  a representar delante de un público tan amplio (170 personas).
Cuando es nuestro turno, (3,2, 1… Acció) intentó ser yo misma, meterme en el papel, disfrutar, y sobretodo, dejarme llevar por el momento. Me pregunto: ¿cómo es posible que 12 minutos pasen tan rápido? Sinceramente, la duración para mí fueron unos segundos I-N-O-L-V-I-D-A-B-L-E-S.
Al finalizar todas las obras, todas nos quedamos con un buen sabor de boca, queriendo más y más. Tengo muy claro que si tuviera la oportunidad en volverla a repetir no dudaría en hacerla. 
Mariposa, Hormiga, Mariquita, Araña, Oruga y Abeja
 
A continuación, os muestro el vídeo de nuestra obra musical.

 

Para finalizar, decir que muchas gracias a los maestros Toni y Carmen por ofrecernos este grandiosa oportunidad, y que nos enriquece mucho. Así como al Club Diario de Ibiza por dejarnos un espacio para llevar  a cabo la obra. Felicitando, también a todas las compañeras por el gran trabajo que hicieron. 



sábado, 15 de junio de 2013

Acabem amb un ....Dominó emocional


Considero que com a última entrada, ha arribat un bon moment (després d’uns mesos treballant amb les emocions), en el que com a futura mestra proposi i realitzi una activitat didàctica pels infants en relació a les emocions. I en la que també s’especificarà  la metodologia que s’emprarà, els objectius que persegueix, una avaluació i finalment, les raons per la que l’he seleccionada.
Des del meu punt de vista, la proposta d’una activitat en relació amb les emocions m’ajudarà en el meu futur, des de dos punts de vista. En primer lloc, perquè em fa qüestionar-me sobre com són d’importants les emocions en la vida quotidiana, i més, de  començar a treballar-les des d’edats primerenques. I en segon lloc, degut a que cercar recursos i opinions d’especialistes m’ajudarà a ampliar els coneixements assimilats o  que ja coneixia o a crear-ne de  nous.

Sentim des de ben petits. 




Parlant ara de recursos, comentar que en relació amb la proposta de l’activitat, el mestre ens en va proporcionar un ampli ventall. De tots ells, havíem de  seleccionar-ne una i realitzar-ne canvis o variacions que trobéssim oportunes. L’activitat que he seleccionat és de la següent pàgina web:

  • TÍTOL DE L’ACTIVITAT:
L’activitat s’anomena Dominó emocions cares.

  • DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

Aquesta activitat que treballa les emocions va destinada a infants de 5-6 anys, (podent realitzar canvis per a l’adaptació en altres cicles),  i que es farà de manera individual (però que es podrà comptar amb l’ajuda d’altres infants). D’aquesta manera, es pretén que els nens cooperin i que s’ajudin entre ells.

1)                 La mestra haurà preguntat als infants, durant el transcurs l’inici del curs escolar, quines són les emocions que coneixen, i  les quals, la docent  n’hauria fet tot un recull en un full. D’aquesta manera, se’ls està donant l’oportunitat de comunicar-se i de verbalitzar les seves emocions. Considero que és molt important incloure dins de la dinàmica de la classe la veu dels més petits i que expressin així, el seu jo més íntim i profund. 

2)                 En primer lloc, es realitzarà una assemblea en forma de quadrat (per variar la seva disposició) amb tots els nens. En aquesta, la mestra començarà explicant-lis que en la sessió d’avui treballaran les emocions a través d’un dominó especial. Però en primer lloc, procedirà  a preguntar-lis com es senten. Per consegüent,  la docent prosseguirà a explicar als petits com es realitza el joc que realitzaran en aquesta sessió.
Prèviament, la mestra haurà dissenyat unes targetes de gran tamany (realitzades amb paper o cartolina de color púrpura i posteriorment plastificades) en amb les que cada una d’elles, apareixeran dues cares amb emocions diferents. En aquesta activitat, les emocions que treballarem seran les dites pels infants, que en aquest cas serien les següents: l’alegria, la tristesa, la por,  la ràbia (enfado),  la vergonya i la sorpresa. Les targetes que se lis mostraran seran les següents:

 
3)                 Per a portar a terme l’activitat, tots els nens es col·locaran en la zona de l’assemblea en forma de rectangle (com  a l’inici de la sessió). A continuació, la mestra col·locarà totes les targetes (la quantitat variarà en funció del nombre d’alumnes) cap avall en un  recipient allargat. Seguidament, cada nen o nena haurà de triar sense mirar dues cartes (les imatges de les cartes seran diferents en totes elles, és a dir, en una targeta hi pot haver alegria i sorpresa, i en una altra sorpresa i por, i així successivament). Una vegada tots els nens l’han agafat, miren les seves targetes. La docent lis preguntarà qui vol començar el joc. El nen o nens que aixequin la mà començaren el joc del dominó.
El nen/nena  o nens/nenes que inicien el joc, triaran una de les dues targetes de les emocions, i hauran de representar-la mitjançant el cos o amb el llenguatge no verbal. La resta de companys, tractarà d’endevinar  quina és l’emoció representada. En el cas de que algun dels nens, no entengui algunes de les emocions, el company situat a la seva dreta en el cercle l’ajudarà. Una vegada, que s’ha endevinat, l’infant col·locarà en el centre del cercle la seva targeta, i procedirà a explicar una situació viscuda amb aquella emoció. I en el que la mestra o els infants podran realitzar preguntes per ajudar-lo. Una vegada hagi finalitzat d’explicar la seva vivència, prosseguirà el nen que es troba a la seva dreta. De manera que quedarà un dominó amb les diferents emocions col·locat de manera lliure.



  •        QUIN MATERIAL NECESSITEM:
Per a la realització de l’activitat “Dominó emoció cares” necessitem:

-          Una fulla amb el nom de les emocions dites pels infants.
-          Cartolines de color púrpura.
-          Imatges d’emocions.
-          Forro per plastificar.
-          Rúbrica d’avaluació.


  • OBJECTIUS QUE  TREBALLA:

L’activitat del Dominó presenta nombrosos objectius de caire emocional, i els quals des del meu punt de vista, cal tenir molt presents. Aquests objectius són els següents:  

-          Aprendre a expressar les emocions a la resta de companys (habilitats comunicatives). Trobo que treballar des de ben petits l’expressió i  la comunicació assertiva des de ben petits ens ajuda, per una banda,  a establir noves relacions amb les demés persones, i per una altra banda, a mostrar-nos confiats en el moment de parlar o mostrar-nos en públic, i sobretot a no tenir vergonya  a fer-ho.
-          Per aquest motiu, us ensenyo un vídeo en el qual un expert de la comunicació, Fernando Alvárez, ens ensenya unes pautes per no mostrar vergonya davant de determinades circumstàncies.









-          Aprendre a reconèixer, identificar i endevinar les emocions dels altres. (empatia). L’empatia és una de les eines principals emocionals. En el sentit que permet apropar-nos  assertivament a altres individus, al mateix temps que ens posem en el seu paper. Pensar en el que faria l’altra persona, com ho faria, per exemple per a solucionar un problema de bloqueig (pels nervis). Terme que Hoffman ho estableix i identifica com “experiència afectiva vicarial dels sentiments d’una persona”.


-          Distingir i discriminar emocions: Els infants des de ben petits comencen  a distingir les diferents emocions. Amb l’activitat del dominó es fomenta aquest objectiu,  ja que a les targetes hi apareixen dues emocions diferents, les quals han de triar-ne una. D’aquesta manera, trobo que la capacitat de distinció s’adquireix amb la pràctica i amb el treball continu.


-          Establir noves relacions interpersonals significatives:  els companys de la classe, suposen pels infants, noves relacions significatives i de gran valor. Ja que comparteixen moltes experiències junts, moltes emocions. Motiu pel qual considero que cal esmentar que un bon vincle, pot produir relacions fortes d’amistat, de confiança, de seguretat, i sobretot, de consideració positiva.

Els nostres camins es creuran.


-          Afavorir el desenvolupament cognitiu dels petits amb  l’explicació de les vivències. Considero que fer recordar les  pròpies vivències, és una manera d’entrar dins del pensament humà de l’infant, així com també una forma de trencar amb la seva inseguretat emocional.
La nova adaptació del joc del Dominó suposa una gran quantitat d’objectius, els quals es vénen íntimament lligats amb el treball d’una sèrie de continguts o competències educatives.

  • COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLEN:
  
  Quines competències penseu que caldria treballar en relació a aquest joc? Opineu que són importants únicament les competències comunicatives o les emocionals?
  En primer lloc, cal dir que es treballen una gran quantitat de competències bàsiques com puguin ser: la competència d’iniciativa i autonomia, la competència comunicativa, així com també la competència d’aprendre  a aprendre.  Considero que aquesta última, l’aprendre a aprendre és essencial tenir-la en compte, ja que estan oferint-li a l’infant de que sigui el propi creador del seu aprenentatge.
  A més d’aquestes, també inclou altres àrees curriculars amb les quals es poden connectar i treballar de manera conjunta, com per exemple: l’educació per al desenvolupament integral de la persona o l’educació visual i plàstica.


  • AVALUACIÓ DEL PROCÉS:
L’avaluació és un dels aspectes que, com a mestra, trobo que és de rellevant importància incloure-la i tenir-la ben present. A primera vista, pot semblar que un mètode d’avaluació, únicament ha de tenir en compte el resultat final com en els mètodes tradicionals, però aquest aspecte és incert. S’ha de tenir cura dels processos i avanços dels infants des del seu inici fins al seu final, ja que d’aquesta manera, se’ls està fent partícips de la seva evolució i dels seus avanços.
En referència als mètodes d’avaluar que empraria, dir que en primer lloc, portaria a terme una rúbrica d’avaluació d’aquesta activitat des del punt de vista de la docent. I en la que s’avaluaria cada infant. Després d’omplir-la parlaria amb el nen en qüestió, per a que conegués quin és o quins són aquells aspectes que ha fet bé, quins pot millorar i com ho pot fer. I en segona instància, s’ho comunicaria a la família, establint així confiança i vincle amb aquesta. La rúbrica que s’emplenaria seria la següent:

Nom de l’alumne:
SEMPRE
A VEGADES
MAI
TRANSMISSIÓ D’INFORMACIÓ



SOL·LICITA AJUDA ALS DEMÉS NENS



EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS



- Quins aspectes caldria millorar?
- Com es poden millorar?

En segon lloc, i després de la realització de l’activitat, preguntaria als infants, com s’han vist durant el procés de la sessió i que expressin quines emocions han sentit en el moment de parlar en públic. O també, li podria donar una rúbrica.
I en tercer lloc, una coavaluació entre companys seria encertada, sempre amb la que es basaria amb l’empatia entre ells mateixos.
  • RAONS DE SELECCIÓ D’AQUESTA ACTIVITAT:
Per finalitzar, m’agradaria explicar les raons o motius que m’han portat a seleccionar aquesta activitat:

-          Fomenta la comunicació i el diàleg entre els nens (habilitats socials).
-          Col·laboració entre els infants.
-          Es treballen de manera directa amb les emocions.
-          Facilita l’expressió de les pròpies emocions.
-          Facilita aprenentatge significatiu i vivencial i record d’experiències viscudes.
-          És una activitat lúdica i dinàmica.
-          Està basada en el moviment del cos, moviment no verbal.
-          L’activitat atén provoca respectes de ritmes. No implica velocitats ni ritmes innecessaris.
-          Permet la reflexió dels aprenentatges.
-          Es treballen en conjunt amb diverses àrees curriculars.


Per concloure dir que la realització d’una activitat pels infants, suposa una gran reflexió pels mestres. En el sentit que t’obliga a tu mateix a buscar maneres, materials, recursos que els puguin ser útils, que no s’avorreixen, que incentivi el seu interès, la seva curiositat, i sobretot que expressin les seves emocions i que reflexionen sobre aquest nou aprenentatge.
Per tant, com a futura mestra, només queda dir que el meu objectiu serà: donar l’oportunitat a les emocions de que entrin en les nostres vides.





Alicia.