L’últim
dia de classe varem visualitzar el documental anomenat Ser y Tener. L’havíeu escoltat o vist? Per una banda, en aquesta
entrada, faré un resum d’aquest documental i en segon lloc, profunditzaré sobre
quatre punts clau i que són els següents:
·
Actitud del mestre
·
Els vincles afectius establerts amb els nens.
·
Gestió de l’espai i del temps
·
El treball de les emocions
En
primer lloc, començaré explicant un breu resum de la història:
El documental ens explica la història d’un mestre (Senyor López) que
porta 35 anys de la seva vida treballant en una escola unitària d’una zona
rural de França i en el aquest curs escolar serà l’últim abans de la seva
jubilació. L’entorn que envolta l’escola concorda com una metàfora de l’ambient que
es respira dins l’aula. El que caracteritza i diferencia al senyor López, és
l’entrega, la dedicació, la constància i la gran preocupació pel pensament
humà demostrant-ho als alumnes que ensenya, i els quals tenen personalitats i
ritmes diferents. En el seu pensament i en la seva metodologia com a docent,
juguen un gran paper les relacions entre docent- alumne, les interpersonals,
és a dir, entre alumnes, (la cooperació i l’ajuda mútua), i sense oblidar la
confiança que diposita amb la família.
L’enfocament que ha donat López a l’aprenentatge, l’assimilació de nous
coneixements, la resolució de conflictes, l’estima pels demés companys, el
rol autoritari d’aquest mestre, és el que congenia amb la distinció entre “Ser” i “Tenir”.
|
Després
del resum, prosseguiré amb la segona part, és a dir, l’anàlisi dels quatre
aspectes esmentats a l’inici de l’entrada.
- ACTITUD DEL MESTRE:
Començaré dient que és molt important l’actitud i la
disposició dels mestres cap als seus alumnes. Això ho dic, perquè una actitud
d’escolta activa, d’ ajuda, i de reflexió, faciliten i produeixen
als nens una major seguretat i estabilitat emocional. Actituds que junt amb
l’autoritat, són mostrades en el cas del senyor López.
Si el docent, es preocupa pel que fas: et produeix i et
provoca nous reptes cognitius. Trobo que
com a infant sentiràs una major
incondicionalitat i proximitat cap aquest agent (mestre), que si
aquest tipus de reptes no es portessin a terme. Un exemple clar, és en el moment en el que els infants i el
mestre visiten l’escola i aquest últim li
pregunta a un dels nens fins quin número
existeix i sap contar. Gràcies a aquesta
conducta va produint al nen una reflexió metalingüistica, és
a dir, sobre el seu propi coneixement.
Per aquesta raó, considero que pot dir-se que al proposar
nous reptes als infants, s’està treballant la
zona de desenvolupament proper (ZDP) de la que parlava
Vigotsky. I en el que el principal
objectiu del nen és conèixer-se, millorar-se a si mateix amb ajuda.
Reforçant-se amb la següent frase:
“No
intento bailar mejor que otro. Solo intento bailar mejor que yo mismo.” (Mikhail
Baryshnikov).
Un dels aspectes que em crida l’atenció és com des de
temps anteriors se li donava una gran importància
a l’infant com a principal subjecte i creador del seu propi aprenentatge. Com
es veu en el documental, el mestre proposava diferents activitats (encara que
diverses d’elles pertanyen al mètode tradicional, com els dictats) i amb
aquestes els orientava, guiava. Atenint en nombroses ocasions,
a la diversitat i particularitat dels infants.
A continuació, us deixaré un document i una pàgina web
que expliquen la funció del docent com a
mediador.
- http://www.educa2.madrid.org/web/educamadrid/principal/files/f34706ea-d3be-4fd9a2ce-6a15ef65e4c5/El%20profesor%20facilitador.pdf
Quan parlo de diversitat i particularitat faig referència
a que totes les persones som diferents. Com pugui ser una de les nenes que té Necessitats Educatives Especials (NEE),
i en el que el mestre desenvolupa un
gran paper acceptant-la i ajudant-la en qualsevol moment. Aspecte que suposa
una gran acceptació i una gran satisfacció per part d’aquesta nena, ja que s’adona
que la tenen en compte i no és
invisible.
 | ||
| Veure que tots els nens tenen els mateixos drets. |
Quan parlem del terme invisible, em ve al cap un exemple durant
el documental, en el que dos nens es confronten i acaben amb una empenta per
part d’un d’ells i en el que el mestre
lluny de donar-li una renyada, opta per preguntar- li el motiu pel qual ha
succeït i què ha succeït. Amb aquesta actitud trobo que està permitint-li
expressar-se i demanar disculpes a l’altre company, actuant per tant, de mediador, negociador dels conflictes i empatitzant
amb els dos nens. Permetint-lis aprendre que en un conflicte no hi ha
guanyadors ni perdedors.
A continuació us deixo un article que tracta sobre el
mestre com:
Pel mestre López, la família suposa una gran pilar per a
ell. I en el procés educatiu les té en compte: incloure-les, comunicar-se i confiar en elles com una part
essencial de l’escola.
En l’aula del mestre, està permesa l’expressió de les emocions, del que es sent: plorar, alegria,
riure, ... totes estan permeses. Aquesta situació em condueix a pensar: Per què
en moltes aules les emocions es troben reprimides i no es permeten?
El següent vídeo mostra un taller en el que es mostra
l’expressió lliure del cos, i en el que es treballen les emocions dels nens.
En la meva opinió, considero que el mestre està molt
entusiasmat amb la feina que realitza. Demostra interès cap
als infants, potencia les seves virtuts extraient de dins lo que senten i el
que coneixen; cap a les famílies,
profund respecte, dedicació i paciència.
- VINCLES ESTABLERTS AMB ELS NENS:
Les relacions i els vincles que es produeixen entre el
mestre i els/les alumnes és de formal respecte cap al que ells anomenen l‘ “autoritat”, o sigui el mestre. Aquesta vinculació,
s’inicia mitjançant la paraula “senyor”.
També destacar que els dubtes que presenten els nens, el
mestre lis crea nous reptes d’aprenentatge. I en el que en tot moment, es nota
la complicitat, l’estima que hi ha
entre ambdós àmbits: mestre- nen, pels somriures o per la proximitat que hi ha
(es baixa al nivell dels nens més petits), entre altres aspectes.
 |
| Complicitat |
Així també considero oportú comentar que la relació establerta
entre els mateixos infants, és a dir, relacions interpersonals són de gran
valor per a l’imatge i la confiança del nen o nena. Per exemple, quan un dels
alumnes gira la massa del crepe que hi ha dins d’una paella, els demés companys
el feliciten, aquest es posa molt content. Per lo que es podria dir que són els
fets els que configuren i generen una bona autoestima i autoimatge.
- GESTIÓ DEL TEMPS I DE L’ESPAI:
En referència a la
gestió del temps i de l’espai, cal afirmar que l’escola es troba en una zona
rural, en la que predomina la vegetació. I amb la que l’espai convida a l’oportunitat
de fer, de realitzar de manera lliure i sense un control estricte del temps,
tenir noves experiències, i en la que
cada dia els nens s’enfronten a una nova situació.
Destacar així també
que hi ha una bona gestió de l’espai
interior (és a dir de les classes) i de l’espai exterior (de l’entorn que l’envolta). Ambdós representen la
tranquil·litat, i en el que els alumnes i mestre, han viscut noves
experiències. Aquesta és la raó per la que es podria dir que en les classes del
mestre es permeten als infants avançar atenint als seus propis ritmes
d’aprenentatge.
El següent
article tracta sobre la importància
d’una bona organització de l’espai
dins de les aules d’Educació Infantil:
- EL TREBALL DE LES EMOCIONS:
En aquest
documental tenen una gran importància les emocions. Les relacions del mestre
amb els alumnes, les situacions de convivència en l’habitatge d’una família, el
moment en el que el mestre diu als alumnes que es jubila, quan dos nenes
s’enfronten... són instants en el que les emocions es troben presents.
Considero que el
més important és treballar-les en el moment que succeeixen. Amb això, em
refereixo, que si un nen plora hi ha que deixar-lo plorar, ja que és
satisfactori deixar “sorgir” l’expressió de les emocions de manera espontània. Treball
que el mestre López ha aprofitat per
gestionar-les. Un exemple, podria ser
amb el treball del dol, en primer lloc, amb el pare d’un alumne el qual té
càncer i una segona amb la nena que té necessitats educatives especials (NEE).
En els dos casos, permet que plorin.
Per un altre costat, he de dir que l’escena
que més m’ha commogut ha estat quan el mestre parla amb la nena amb necessitats
educatives, perquè és un moment càlid i de confiança. A més, el mestre confia amb ella en que podrà seguir
endavant.
I per últim
comentar que un dels aspectes que crea més debat en relació al treball de les
emocions són els mètodes d’avaluació. En molts dels actuals mètodes d’avaluació
es tenen en compte únicament els resultats dels infants, és a dir, el “que
aprenen a finals de curs”. Malgrat això, dir que considero l’avaluació com una
bona eina per a identificar i avançar sobre el propi aprenentatge o avaluant
als altres.
Per una banda,
tenim l’autoavaluació que permet reconèixer
el que un mateix ha après. Afegint que aquesta, s’hauria de realitzar després
d’un dia de treball. Tot i això, també és cert que en moltes ocasions els nens arriben
a casa, els pares els pregunten què que han après i no saben respondre’ns.
Possiblement és degut a que no s’han autoavaluat. D’aquesta manera, considero
que aquest mètode ajuda a identificar el
nostre propi camí.
I en segon lloc,
trobem la coavaluació. Aquesta trobo
que és molt adient per a tots els alumnes, ja que s’adonen, a través de la resta, dels aspectes positius
i dels que es poden millorar. Encara que el principal problema resideix en la forma
d’avaluar, basada en els interessos de
les persones, és a dir, que en funció de
la persona que s’avalua se li atribueix una major o una menor nota.
D’aquí un dels
motius pel qual en l’avaluació juguen un paper essencial les emocions. Ja que en
moltes ocasions, els mètodes avaluatius condicionen l’estat d’ànim dels
infants.
En conclusió, les emocions són
important tractar-les des de ben petits. Ser i estar dos
paraules curtes que diuen molt de les emocions i del pensament humà. Ser feliç,
ser mestre; estar amb tu (alumne), estar per a tu (ajudar-lo, tenir-lo en
compte).
Considero essencial
estar i ser mestre, per aquest motiu m’agradaria incloure un Photopeach propi
en el que es tenen en compte aquestes dues vessants. Espero que us agradi.
Alicia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario