Bon
dia a tots i a totes.
Comencem
amb una entrada de l’assignatura d’Educació Socioemocional (que en l’entrada
anterior us vaig esmentar).
Abans
de començar la carrera d’Educació Infantil, no m’havia plantejat en cap moment
la importància que tenen les emocions per a una persona i més per a un infant. Encara que, possiblement, són
poques les ocasions amb les quals ens hem encarregat de “destinar” una part del
nostre temps a conèixer-nos i a tenir “l’oportunitat a fer-ho”.
Com
pot influir una emoció en nosaltres? Pot ser que estigui relacionada, en certa
manera, amb les expectatives que tu
mateix et crees (és a dir, si penses que
t’anirà bé l’assignatura, esforçar-te més o si pel contrari, la trobes
complicada, molt difícil d’aprovar, no mostrar interès)?
Penso
que en cert grau, sí que es troba vinculada. Ja que va ser amb l’assignatura de
Psicologia de l’Educació, amb la qual em va ajudar a adonar- me d’aquesta
conclusió. A més, per explicar-ho ho faré mitjançant aquest exemple, el qual
m’agradaria comentar :
El primer dia de classe
del segon curs de Batxillerat, estava al mateix temps molt contenta i
emocionada per començar l’assignatura de Psicologia. Saber que em depararia el
futur en relació a l’assimilació de nous coneixements i d’eines útils per a la
vida així com també com m’afrontaria la nova situació (de conèixer al mestre.
Aquesta situació em provocava curiositat i al mateix temps, confiança (en mi
mateixa e i amb la tranquil·litat que la mestra m’aportava).
Fou
a partir d’aquest moment, a on vaig començar a sentir il·lusió per aprendre
sobre mi mateixa i sobre aquells aspectes que m’ajuden a configurar la meva
personalitat.
¨
QUINA EMOCIÓ EM TRANSMET AQUESTA ASSIGNATURA?
He
començat l’entrada amb el títol “Junts en aquest llarg camí” perquè considero
que el treball de les emocions és un procés en el qual és necessari que es
realitzi de manera prolongada, i en col·laboració de la família amb l’àmbit
escolar (és a dir, amb els dos principals vincles més propers que té l’infant
).
Considero
que ara, és un bon moment, en el qual puc exterioritzar les emocions que
realment em transmet una assignatura, en aquest cas, Educació Socioemocional.
En
primer lloc, dir que per a mi, les emocions no són un aspecte intern el qual
sigui fàcil de determinar i de classificar. Aquesta és la raó, per la qual fa plantejar-me
noves preguntes com puguin ser: fins a quin punt podem ser conscients de la
regulació de les emocions? Com podem
regular-les?
La
resposta d’aquestes preguntes espero anar responent aquesta informació. al
llarg del curs.
En
segon lloc, comentar que aquelles emocions que em transmet aquesta assignatura
són diverses ( no n’hi ha una de concreta i d’específica que abasti tot el que
vaig sentir). Per aquesta raó, aniré explicant de manera detallada com em vaig
sentir i que va significar per a mi aquesta primera visió i introducció a les
emocions.
Les
emocions les classificaré en tres tipus en funció del que vaig notar:
- Emoció positiva:
L’entenc com aquella que influeix de manera positiva en
la conducta d’una persona.
Però fins quin punt podem considerar una emoció positiva?
Ja que el que una persona entén o ha comprés com a positiva per al seu germà o mare pot ser
diferent. Per aquesta raó, em basaré en judicis propis i completament
subjectius.
- Felicitat: En un primer moment, vaig sentir-me feliç de conèixer que cursaríem aquesta assignatura. Perquè hi havia una part de mi que reclamava més “ajudes” per a conèixer-me a mi mateixa, i per treballar les emocions amb els nens.
Voler saber més d’un mateix, encara que pugui semblar que
no té importància, és essencial. Tot partint dels quatre pilars bàsics dels quals
ens parlava Jacques Delors i que són :
Aprendre a conèixer, aprendre a fer,
aprendre a ser, aprendre a conviure.
Tots els pilars són iguals d’importants, ja que ens
ajuden a formar-nos com a persones amb emocions. Per aquesta raó, considero
important esmentar que un bon treball d’aquests pilars generen una elevada
autoestima i autoconcepte. I en referència a l’autoconcepte, segons la definició
establerta per María Pilar Cuesta Guadalajara en el llibre Conferències:
escoles de pares i mares és “allò que
pensem que som, la representació de nosaltres mateixos que inclou l’opinió de
com un és un”. És a dir, que som nosaltres mateixos els que ens generem una
opinió sobre nosaltres mateixos. Però, aquesta concepció ve determinada en bona
part pel que els nostres pares i la nostra experiència ens ha ensenyat.
Això em fa recordar
el moment en el que vaig entrar dins l’aula de Socioemocioanal. Crec que
no pensava en l’experiència que tenia sinó que estava enfrentant-me a una nova situació, la qual em
reportaria noves sensacions, emocions, i ... sobretot molta riquesa per a la
meva vida personal i professional.
Aquesta
idea es reforça amb la següent frase de Gregorio Mateu del seu llibre Aprender
a ser feliz, “Ser dueños de nuestras
vidas, vivir a tope nuestras
posibilidades, aceptar con creatividad nuestras limitaciones es un buen camino
para conseguir la dicha de vivir”.
Per
tant, em porta a reflexionar a partir d’aquesta afirmació, el camí que nosaltres construïm, ve limitat per
l’incapacitat de ser capaç de no realitzar el que volem fer? Per què em de
tenir por a equivocar-nos?
Espero,
poder respondre aquestes preguntes al llarg d’aquest curs que s’ha iniciat.
 | |
| Felicitat per sentir-se lliure, per ser i estar amb els demés. |
-
Emocions negatives: les entenc com
aquelles emocions que influeixen en l’autoconcepte d’una persona limitant-li o
produint-li males percepcions en un moment determinat.
Per exemple, en el
meu cas va ser de vergonya.
- Vergonya. Vergonya, pel fet que sóc una persona que em costa molt expressar segons quins sentiments, és a dir que em posa nerviosa realitzar algunes activitats (com pugui ser parlar sobre mi mateixa, o parlar davant d’un grup molt gran de persones). Aquest és el meu repte a superar durant aquest any.
Heu
vist o escoltat com alguna vegada en
una aula, un infant s’ha posat molt nerviós a l’hora de fer una exposició de
classe i la resta de companys s’ha rigut d’ell? Doncs, considero que tots, de
manera progressiva, i si ens donen les bases des de ben petits, aquest tipus
d’emocions no ens afectarien en gran mesura.
Però
també he de dir que, quan una situació ens produeix certa vergonya, si una
altra persona també la sent, aquestes dues emocions iguals s’uneixen i pareix
que no ens en produeix tanta (de vergonya). No us ha passa mai?
 |
| Ver-go-nya? Jo? |
-
Emocions negatives: les entenc com
aquelles emocions que influeixen en l’autoconcepte d’una persona limitant-li o
produint-li males percepcions en un moment determinat.
Per exemple, en el
meu cas va ser de vergonya.
- Vergonya. Vergonya, pel fet que sóc una persona que em costa molt expressar segons quins sentiments, és a dir que em posa nerviosa realitzar algunes activitats (com pugui ser parlar sobre mi mateixa, o parlar davant d’un grup molt gran de persones). Aquest és el meu repte a superar durant aquest any.
Heu
vist o escoltat com alguna vegada en
una aula, un infant s’ha posat molt nerviós a l’hora de fer una exposició de
classe i la resta de companys s’ha rigut d’ell? Doncs, considero que tots, de
manera progressiva, i si ens donen les bases des de ben petits, aquest tipus
d’emocions no ens afectarien en gran mesura.
Però
també he de dir que, quan una situació ens produeix certa vergonya, si una
altra persona també la sent, aquestes dues emocions iguals s’uneixen i pareix
que no ens en produeix tanta (de vergonya). No us ha passa mai?
Deixant
ara de banda, les emocions negatives anem a explicar el tercer tipus d’emoció
que trobem, les ambigües:
Inteligenciaemocional en el trabajo: cómo seleccionar y mejorar la inteligencia emocionalen individuos, grupos y organizaciones (página
222).
“Los
acontecimientos que desencadenan las emociones suelen ser ambiguos y por eso
las personas se basan en las normas culturales para ayudarse a interpretarlos y
comprender sus sentimientos”.
Per
tant, la sorpresa produeix en la persona un sentiment o una reacció en funció
de la persona i del moment en que es produeix.
 |
| Un gest moltes vegades val més que mil paraules. |
 |
| Quina emoció! |
http://www.flickr.com/photos/nimmue/6449627025/
http://www.flickr.com/photos/emalaith/3179785124/sizes/z/in/photostream/
A continuació, us deixo un quadre-resum dels tipus d’emocions anteriorment esmentades:
Emoció positiva
|
Emoció negativa
|
Emoció ambigua
|
Felicitat
|
Vergonya
|
Sorpresa
|
Ara que parlem d’emocions m’agradaria destacar un bloc
que m’ha resultat atractiu, tant pel contingut del que tracta com pel disseny
en que es troba realitzat.
Canviant de temàtica, però propers als infants, es troba
la xerrada a la qual varem tenir l’oportunitat d’assistir junt amb algunes companyes
meves. La temàtica era
“La importancia de poner
límites ¿Por dónde empezamos?
realitzada per la psicòloga Laura Cardona Bonet.
D’aquesta conferència destacaré la importància que tenen
els límits establerts pels pares i la claredat d’aquests amb els seus fills. Ja
que tal i com va explicar Cardona, aquests han de ser coherents, senzills i els
quals els nens puguin realitzar. En ningun dels casos, s’han de confondre els
límits amb la violència o els càstigs psicològics o humiliacions.
Perquè recorrem en
excés al maltractament psicològic o físic, quan es tracta de solucionar els
conflictes o quan no es compleixen les normes que els pares estableixen? És
viable aquesta opció quan el que tenim en compte són les emocions i com es
senten els nens? Considero que nosaltres actuem en funció del que nosaltres
hem viscut, sentit i experimentat, seguint per tant, els patrons que són
“viables i ràpids” i que tenen una resposta immediata.
Al contrari, la psicòloga defensa que els progenitors han
de ser constants amb l’aplicació dels
límits als fills, així com adequar-los a la seva edat real.
D’aquesta manera, se’ls està permetent sent autònoms, al
mateix temps que no deuen de ser sobreprotegits. Segons la comunicant, defineix
aquest últim terme com “Lo que pueden
hacer por sí solos es sobreproteger”. Per tant, hem de permetre als infants que aprenguin de les
experiències, i així, van madurant de manera progressiva .
Un dels programes que reflecteix en gran mesura, el no compliment dels límits per part dels fills és Supernanny. A continuació us deixo penjat una part d'un capítol.
Per concluir aquesta entrada, cal dir que les emocions es troben en qualsevol moment i
en qualsevol circumstància. Per aquesta raó, cal dir que el present és un clar
indicador del que nosaltres hem viscut i experimentat quan érem més petits.
Tots els moments, records, (siguin bons o dolents) ens han
d’ajudar a seguir endavant amb la nostra vida.
Salutacions,
Alicia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario