En la societat que vivim actualment està començant a tenir molta importància, la relació de les persones que tenen algun tipus de necessitat específica. És aquesta
mateixa, la que poc a poc està intentant incloure a una major diversitat de
població.
Però aquesta qüestió, em porta una sèrie de preguntes,
les quals aniré responent a mesura que avanci aquesta entrada.
Com a
futures mestres, quina actuació hauríem de prendre respecte a tot l’alumnat,
incloure-los a tots o la tradicional creença (o no tant tradicional) de segregació
de l’alumnat?
Si ben és cert que en avui dia hi ha una gran quantitat
de persones que tenen algun tipus de
necessitats educativa específica (NEE), com pugui ser per raons de marginació
social, però que no es coneix.
Doncs, considero que perquè aspectes no succeeixin o no
siguin tant freqüents, és important atenir
a una bona relació amb les famílies, realitzant tutories setmanalment o
de manera mensual. Està clar que la família desenvolupa un gran paper en la
inclusió dels seus fills o filles.
Com a futura mestra, faria tot el possible per a
realitzar mesures i activitats adequades a tots els alumnes. Encara que en un
primer moment, quan arribi dins l’aula i estigui amb els nens i nenes, és
possible que em resulti complicat fer-les i que resultin efectives. Per aquest
motiu, em resulta oportú dir de la importància que té el treball col·laboratiu
entre els mestres i l’equip directiu.
El següent vídeo mostra com els joguines adaptades als
nens i nenes poden desembocar en un gran aprenentatge i com fomenten les
relacions.
A més de l’equip directiu és important fomentar la
relació dels infants amb la resta de companys. Però vet aquí el debat, que és recomanable
que vagin a classe amb nens que tenen les mateixes característiques que ells o
elles o bé incluir-lo amb la resta d’alumnes en aules a on hi hagi alumnes
diferents?
Des del meu punt de vista, i després de l’assignatura d’Educació
Inclusiva, tinc clar que és adequat que els infants es relacionin amb altres
que són diferents d’ells. D’aquesta manera tots aprenen: uns dels altres i uns
amb els altres. És a dir que tots són fonts d’aprenentatge.
 | |||
| Tots som un. Junts podem! |
Totes les persones aprenem i ens enriquim gràcies a les
relacions amb altres subjectes. Possiblement, mai m’ho havia plantejat, però el
conviure amb alguna persona que té algun tipus de discapacitat (segons la meva
vivència, és una persona que té deficiència visual) m’ha ajudat a tenir més
cura, una major percepció de les cures i necessitats que necessita ell o ella.
Tot això, m’ha ajudat a veure la quantitat de persones
que hi ha en el món, les quals necessiten ser acceptades tal i com són.
D’aquesta manera, penso que és amb l’experiència i estant
en contacte amb altres persones, (relacions interpersonals), amb la família,
com en l’escola, les que t’ajuden a veure i tenir una altra percepció de com
són les persones amb algun tipus de necessitat especial.
No es tracta de fer sentir aliena a les persones que per
distintes raons, han nascut o han “desenvolupat” algun tipus de necessitat.
Aquests individus mereixen ser inclosos dins la societat. Ja que la societat la
configurem tots i entre tots, amb els nostres aspectes bons i dolents. Afortunadament,
avui dia, va existint a poc a poc la igualtat entre les persones que tenen
algun tpus de necessitat, els seus drets per a viure i amb l’adaptació dels
materials per a totes, o quasi totes elles.
Les persones que tenen algun tipus de necessitat mereixen
ser reconegudes, no només com una persona més, sinó per la seva valentia o la seva lluita per la vida.
TOTS SOM UN!
No hay comentarios:
Publicar un comentario