En aquesta entrada parlarem de la importància i dels
factors que influeixen en l’aprenentatge d’un individu.
Per començar, cal plantejar-se diferents qüestions com
puguin ser: S’apliquen en les escoles
actuals, factors psicològics com la memòria, l’atenció o les motivacions? És
consideren rellevants avui dia? És important treballar-les des de petits o amb
el context es van assimilant?
Des de l’ensenyament escolar ( i no únicament en aquest
àmbit), és essencial treballar els processos afectius, cognitius, i en especial
les emocions. Aquesta última, és en l’actualitat quasi inexistent, encara que
s’està intentant fer petits avanços per
tenir-la en compte.
El per què succeeix? Penso que és possible que sigui, perquè
els docents no coneguin o no disposin de mecanismes i habilitats necessàries
per a ensenyar-les. És important, per
tant, abans d’ensenyar a alguna persona, conèixer-se a un mateix, veure les
nostres pròpies limitacions i el progrés que podem arribar a desenvolupar. A tot
això és el propi mestre el que ha d’estar motivat, predisposat a
l’aprenentatge, el qual provoqui un contagi de l’energia positiva als seus alumnes.
 | ||
| Despertar la curiositat, sentir com s'obrin les portes al coneixement. |
Tot això, seria interessant i recomenable que les
famílies també en formessin part, que es
conscienciïn al seu fill que estar motivat, centrat i atent, és adequat per a
que continuïn aprenent. I no únicament per aquestes raons, sinó per a la seva
vida en general.
Formar-lis una base emocional basada en la seguretat,
confiança amb les seves pròpies seguretats, són aspectes que s’haurien de
treballar des de ben petits.
A continuació, us deixo un vídeo d'Eduard Punset en el qual ens parla
sobre la importància que té en l'actualitat el treball de les emocions
en les escoles i els aspectes en els quals seria necessari involucrar-se
amb una major profunditat de la que s'està fent ara.
Els models donats a l’infant esdevindrien més independent
(de camps) o més dependent del mestre. Aquests termes simbolitzen la capacitat
i llibertat per a la realització d’un determinat aprenentatge.
Doncs, que convé que l’alumne sigui més autònom, aprenent
sol amb qualsevol circumstància o que amb el material que li proporcioni el
docent, hagin de desenvolupar les seves
potencialitats, per exemple amb
l’ús de determinades fitxes, (les quals limiten la potenciació de la memòria o
la lògica, entre altres) no sigui capaç d’entendre ninguna informació, la raó per la qual succeeix un determinat
esdeveniment o que no assimili el coneixement?
La resposta, pensant
com a futura docent, crec que és clara. L’objectiu primordial que volem
aconseguir és que els nens gaudeixin amb el que aprenen, no s’avorreixin. Per
aquesta raó, és important que les activitats proposades es treballin les
emocions, la memòria o l’atenció dels alumnes. Acceptant així la diversitat de
ritmes que hi ha dins l’aula.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és la intel·ligència.
Però, vet aquí les meves preguntes: Què és més “intel·ligent” una persona
que treu un 10 en un examen, i que temps després no es capaç de respondre’t a una determinada
informació o una altra que ha tret un 5 però es capaç d’explicar-te el què ha
entès? Per què en la societat actual, o fins fa poc temps, es valorava més que
l’alumne tingués una gran quantitat de coneixements dins del cap sense ningun
tipus de lligam o de connexió ninguna? És la vida és un manual d’instruccions?
Es podria definir
la intel·ligència emocional com “El
conjunto de actitudes, competencias, destrezas y habilidades que determinan la
conducta de un individuo, sus reacciones, estados mentales y su estilo de
comunicar” Daniel Goleman
Amb aquesta definició, deixa constància que és
l’individu, en aquest cas l’alumne, el que té “el poder de decisió” d’allò que
vol estudiar i aprendre. Per tant, és molt possible que la realització d’un
examen sigui una limitació en la capacitat d’atenció (perquè la seva ment està
centrada en que s’aprovi i no en reflexionar sobre el que sap) i en la memòria
(exposar de manera concreta una sèrie de coneixements que no tenen ninguna
significativitat per a l’alumne)
Per aquesta raó, cal atenir a les intel·ligències múltiples de les quals ens parlava Howard
Gardner. En el qual parla de vuit intel·ligències (corporal-cinèstesica, interpersonal,
intrapersonal, lingüística-verbal, lògica-matemàtica, musical i visual-espacial).
Necessàries en la nostra vida, i en el nostre dia a dia, en el que en funció de
les persones i de les característiques individuals pot ser que, per exemple,
tingui més desenvolupada la visual-espacial i no tant la interpersonal.
Per finalitzar, dir que el món de les emocions, dels
factors que influeixen en els alumnes, és
complex, i per aquesta raó, seria convenient intentar fer el possible per a que
els nens es sentin motivats, feliços i completament inclosos dins de les aules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario