domingo, 20 de enero de 2013

Els factors interpersonals del procés d'ensenyament-aprenentatge


Què entenem per factors interpersonals? Quina és la seva importància dins del món educatiu? El hi prestem atenció dins l’aula? Quins agents intervenen? 




Estem parlant de factors que incideixen directament amb el desenvolupament i en la qualitat des l’ensenyament d’un infant i que són la interacció mestre-alumne i el context escolar. Per tant, per què en nombroses ocasions, no lis prestem la suficient atenció a aquest aspectes?
Recordo una experiència succeïda quan jo anava a l’escola. Un dia, a l’aula a on solíem anar a classe va arribar un nen nou a classe, aquest no era espanyol. I per aquest motiu, el mestre va començar a dir-li comentaris que eren necessaris i que danyaven la imatge de l’infant.
En què pensava el docent quan ho va dir? Fou a partir d’aquell moment, quan em vaig començar a adonar que tots els mestres que teníem varen començar  a crear-se falses expectatives sobre ell i que venia a classe cada dia trist.  Què lis havia fet el nen per a merèixer-se això?
Malgrat tot, són molts els casos en que podem veure que succeeixen aquest esdeveniment. Els mestres hauríem, en primer lloc, d’autoconèixer-nos: saber quins són els nostres límits, les nostres debilitats i els punts forts (que encara que sembli que algun mestre no en tingui, normalment en podríem destacar algun).
No resulta gens fàcil autoconèixer-se, perquè sempre descobreixes aspectes o conductes que no pensaves que anessin a succeir o  simplement que pensaves que reaccionaries davant d’una informació d’una manera i al final acaba estant al contrari. Quantes vegades ens ha succeït això?

Sempre descobrim noves arrels de nosaltres mateixos. 
                 http://www.flickr.com/photos/tarjeplanta/2799604076/sizes/z/in/photostream/


En moltes ocasions m’ho he plantejat. Què faré el primer dia de classe? I el primer mes? I durant el primer any? Serà com jo espero? Dubtes que ens han vingut al cap als mestres en algun moment i que algun dia resoldrem.
En la pràctica, estant amb els nens és on considero on realment s’aprèn, en l’entorn on et dones compte del que deuries de fer, els aspectes que pots treballar amb cada infant i de quina manera ho pots adaptar a tots. 

  •    VINCLE FAMÍLIA-ESCOLA
A tot això, vaig a contar una experiència propera en el temps i que va ser aquest divendres i que està relacionat amb els processos interpersonals. La classe de segon d’infantil visitarem un col·legi d’Eivissa, allí ens explicaren i poguéssim veure en primera mà, entre altres coses, la importància que té la relació propera que hi ha entre la família i escola. 
Comento això, perquè considero que és essencial que tant FAMÍLIA com l’ESCOLA es sentin confiats, propers un amb l’altre. Ja que tal i com ens explica Carles Parellada “Los padres y madres confían en que será un buen lugar para el aprendizaje y el crecimiento de sus hijos”. Penso que l’escola no és únicament el personal docent ( i altre personal que hi treballa) sinó que també ho integren els cors com les ments de les famílies i els nens. 
Ajudem a crear un bon lloc d'aprenentatge.
 
Hauríem de procurar que ambdues parts es complementin una a l’altra. I que en cas d’ajuda, l’altre respongui, obrint-li les portes quan ho necessiti. A més, l’escola és important que estigui propera a les necessitats individuals de cada família.


Us deixo un Photopeach que explica quins són els valors principals que ha de tenir un mestre en l'escola. Espero que us agradi.


Som mestres! on PhotoPeach




Malgrat tot, a vegades és complicat realitzar tot el que nosaltres voldríem per l’estil d’aquestes famílies.
Parlant d’estils em ve al cap diversos exemples de mestres (els quals parlaven Lewin i Leppit).
En primer lloc, el mestre autoritari mana deures sense cap sentit, no s’implica en gran mesura per a que els nens aprenguin de manera significativa.  Per tant, no potencia les capacitats i les intel·ligències múltiples dels nens.
Quan parlem d’un mestre autoritari, en la meva ment apareix la paraula disciplina. És aquesta realment útil algun dels extrems (molta o nul·la)? Opino que un excés pot provocar por al fracàs ( a respondre malament, a quedar en ridícul davant dels companys, ...), mentre que en el cas contrari, no reportaria cap tipus de repte per a l’infant, ja que li pot semblar que no li presten la deguda atenció o bé que no l’escolten.
Per aquesta raó, què volem aconseguir nens que siguin capaços d’enfrontar-se a les circumstàncies de la vida o bé que no tinguin cap tipus d’informació ni recursos, i així, es sentin insegurs?
Hi ha que trobar l’equilibri entre el que ensenyem i com ho ensenyem. Atenent en tot moment a les vivències i coneixements dels nens.
I un altre exemple de mestre seria el democràtic. Que al contrari que mostra l’autoritari, aquest es centra en que la tasca docent permeti l’autonomia dels seus alumnes.
En l’actualitat, quin tipus de mestre penseu és el què més es valora o el que està guanyant més pes?
Considero que a poc a poc, i gràcies a l’ajuda del constructivisme està sent més valorat el democràtic, aquell que planteja els dubtes i reptes, el que permet que creïn nous coneixements gràcies a que ells mateixos realitzin les feines (no que lis venguin donades, ni predeterminades) és realment en aquest moment a on ells aprenen i s’adonen del que han fet (si ho han fet bé per a repetir l’acció i si fos dolenta per intentar no repetir-la).

En resum, els factors interpersonals del procés d’ensenyament-aprenentatge són vitals i que hem de tenir en compte tant els mestres com les famílies i que ens ajuden en el nostre bagatge personal.

Omplim el nostre bagatge personal. 




Aquesta ha estat l'última entrada de l'assignatura de Psicologia de l'Educació. 

Ens veiem aviat.
            Salutacions,
Alicia