Què entenem per família?

Família.  Un concepte que avui en dia  resulta molt conegut per a tots nosaltres. Però, quan parlem d’aquesta quina paraula o paraules us vénen al cap?  En aquesta entrada us explicaré el concepte de família (el qual considero que és molt subjectiu i a vegades, complex de definir) des del punt de vista socioemocional, social, en relació amb els fills,  i ho ampliaré i contrastaré amb altres fonts documentals.

Des del primer moment que vaig sentir a parlar del concepte família en la carrera d’Educació Infantil, sabia que era un terme un tant complex de definir, tant per la seva estructura (elements que la componen), com per l’elaboració d’unes característiques que atenguessin a totes les modalitats de famílies que existeixen en l’actualitat.

Suposo que en la societat actual  existeix un gran debat sobre quines són les diferents tipologies de família que n’hi ha. O hauria de dir famílies? Penseu que realment que són diferents de les es formaven en èpoques dels nostres avis o besavis (es possible que molts de nosaltres no els haguem conegut)?

Considero que sí, que la societat canvia i amb aquests canvis, les condicions dels membres: els vincles,  les relacions, la comunicació i  les normes que s’estableixen amb cada tipologia de família.

A poc a poc, podem dir que  la societat comença a ser més conscient de que n’existeixen de diferents. Algunes d’aquestes són les monoparentals, les homosexuals, les adoptives  o les reconstruïdes.

Aquest aspecte, és a dir, saber que cada tipologia presenta uns trets característics, ens ajudarà per a la nostra tasca en el món educatiu i més concretament, com a futures mestres i/o mares de família. En el món educatiu, molts d’aspectes són inesperats, i el quals requereixen una resposta en el món precís.

Per tant, podem dir que es troba  una forta vinculació entre els dos contextos principals dels infants en les edats primerenques: la família i l’escola. Amb aquests dos àmbits o contextos de socialització considero que encara he d’aprendre molt, però també, penso que estudiar-ho t’ajuda a enfocar i tenir una idea general de la realitat en que ens trobarem en un futur.

A continuació us deixo un vídeo que explica la importància que té establir contacte i vincles entre la família i l'escola.

 

En primer lloc, començaré un dels aspectes dels quals em volia centrar en aquesta entrada i és amb la definició del concepte de família. Des d’un primer moment, i abans de posar-me a escriure, vaig tenir en compte les idees, esquemes i coneixements que tenia a, sobre tot en relació amb l’assignatura de Sociologia de l’any passat, sobre aquesta temàtica.

La família és un context socialitzador primari que té una gran influència sobre l’infant tant en el seu desenvolupament cognitiu com en el  social, i dels quals se’n deriven les diferents tipologies”. (COSTA, A.; 2013).

Considero que és important recalcar (sempre baix el meu criteri)  que un dels aspectes que identifiquen en major grau les famílies, és el grau de proximitat i de seguretat, en resum dels vincles que s’ofereixen entre els diferents membres.

Els vincles que es poden produir, poden ser diversos, en funció del grau de proximitat i d’incondicionalitat de les famílies. Incondicionalitat, acompanyar, faciliten la proximitat i la confiança entre els membres. Posaré un exemple en el qual ha minvat aquesta relació proxima, uns pares que maltracten als fills. Quin ha estat l’error? Sé que aquest exemple és un cas bastant “fort” però que en l’actualitat es produeix, i nosaltres com a futures mestres, haurem de tenir-ho ben present.

En segon lloc, a definició, primerament de família establerta es va veure ampliada i modificada amb la comparació de les definicions amb dues companyes més (Eva i Carol).

“La família és un agent socialitzador primari que té una gran influència sobre l’infant en el seu desenvolupament, i en la qual es creen vincles entre els seus membres, depenent dels tipus que n’hi ha”. (COSTA, A; MORENO,C; TORRES, E; 2013)

Amb aquestes dues definicions, s’ha ressaltat com és per a nosaltres d’important l’establiment del vincle afectiu per part dels progenitors. També, considero oportú comentar que el vincle afectiu repercutirà de manera positiva o negativa en funció de l’experiència donada pels pares. És  a dir, si un pare el tracta delicadament, amb suavitat i respectant-lo, penso que serà més propens a que el fill adquireixi aquesta conducta de vincle.

En tercer lloc, i ampliant les dues definicions anteriors del concepte de família,varem realitzar una definició conjunta entre tota la classe, és a dir, en gran grup. Per aquest motiu, he decidit elaborat un mapa conceptual en el que estan plasmades algunes de les característiques.               
         

Considero que després d’aquesta explicació del que entenem per famílies, podem reflexionar i/o contrastar aquests nous esquemes, amb el d’altres autors.

-Per una banda, Palacios i Rodrigo (1998)  la defineixen en el llibre “FAMILIA, EDUCACIÓN Y DIVERSIDAD CULTURAL (Espina Barrio, Á. B. ) com “ La unión de personas que comparten un proyecto común que se quiere duradero, en el que se generan fuertes sentimientos de pertenencia a dicho grupo, existe un compromiso personal entre sus miembros y se establecen fuertes intensas relaciones de intimidad, reciprocidad e independencia”.

Amb la definició cercada, m’he donat compte que hi havia detalls que sent rellevants no havia inclòs, i com tal, modifiqués l’ inicialment establerta.  Un dels aspectes que afegiré, serà que en el context socialitzador primari, també es produeixen (a més dels vincles) sentiments de pertinença dins d’aquest grup. És a dir, no és el “simple” fet de que siguin l’estructura pare/pares i/o mare/mares (atenint a les diferents tipologies esmentades amb anterioritat) sinó que cadascun d’ells ha de tenir i complir necessitats de caràcter emocionals, socials i fisiobiològiques.

En la meva opinió és imprescindible aquest sentiment, ja que són ambdues parts,o sigui, tant els que porten certa autoritat (pares) com els fills o filles, han de compartir les seves reflexions, els seus acords, tant com els seus desacords, de manera que així es pugui formar una unitat familiar.

Finalment, famílies seria definit com:

La família és un context socialitzador primari que té una gran influència sobre l’infant tant en el seu desenvolupament cognitiu com en el  social, trobant-se interrelacionat amb els vincles i amb el compliment de les necessitats i compromís de tots els membres i dels quals se’n deriven les diferents tipologies”. (COSTA, A.; 2013).

 

En resum, considero que la família és un dels agents socialitzadors que més influeix en la vida de les persones. Atenint, en tot moment en que les característiques de cada una d’elles són diferents, tots els membres que formen part d’ella han de poder tenir l’oportunitat de créixer, sentir-se proper, units i estimats, tant a nivell afectiu, social, fisiològic o cognitiu.