Sentir: Les emocions en nadons

En les tres entrades anteriors de Socioemocional havia parlat sobre les emocions i les emocions primàries. Però en la present entrada, reflexionaré sobre un vídeo de la sèrie  “Baby Human”. Havíeu sentit parlar d’aquesta sèrie- documental?

Durant el transcurs del documental em va parèixer adient anar realitzant petites anotacions. De manera que em quedés enregistrada tota la informació que des del meu judici era més significativa, especialment en relació a les emocions dels infants en les primers edats.

Per continuar, esmentaré que com a principal objectiu d’aquest vídeo, em centraré amb la resposta d’aquells aspectes que considero importants  en cada una de les qüestions.

Comencem?

•         QUINS ASPECTES TROBES INTERESSANTS I REFORCEN EL QUE JA SABIA?

- En primer lloc, comentar que és important que des de ben petits s’estableixin les carícies, els somriures al nen. Ja que d’aquesta manera, considero que estarem oferint una major possibilitat de que quan aquest/a creixi, adopti i incorpori l’afectivitat i moments afectius que li brindàvem quan era petit.

- Tot i això, trobo que un altre aspecte que ja coneixia i que considero important tenir-ho en compte, és que aquest vincle afectiu que s’estableix entre mare-fill,  s’hauria de començar a tenir en compte des de que el nen es troba en la panxa. Les carícies, les paraules suaus des de l’exterior, aporten al nadó una major seguretat emocional i l’ajuda a  preparar-se per a la vida exterior.

- A més, una vegada, el nadó ja ha nascut i té (aproximadament) un mes de vida, realitza un somriure, com un acte reflex i espontani de la seva boca. Amb aquesta expressió, està aconseguint cridar l’atenció dels pares o de les persones que es troben al seu voltant.

- Els nadons són capaços de saber mitjançant la vista, l’expressió facial de l’adult que l’envolta. És a dir, si la persona que l’envolta està feliç, possiblement el nen o nena, imitarà aquesta conducta, fent un somriure social (durant els primers mesos de vida);  o si fos en cas contrari, si mostra tristor, el petit li sortirà també aquesta expressió. Per tant, podem dir que la imitació durant les primeres edats té un caràcter essencial i imprescindible.

- Cada nen té una expressió diferent de les seves emocions. Tal i com parlàvem en la segona entrada de les emocions primàries, totes elles (emocions) són universals, però el que ens fa diferents és la manera en com actuem davant d’una situació.

Perquè actuem tots de maneres diferents davant d'una emoció?

              http://www.flickr.com/photos/hojas_cayendo/5204062581/sizes/z/in/photostream/

-  Les emocions són el primer vehicle de comunicació i d’infància entre els pares i els fills. Des del moment del naixement dels nadons, aquests es comuniquen amb els seus progenitors mitjançant les emocions. Per exemple: a través de les expressions facials. Em pregunto, en l’actualitat se li donen importància a aquest tipus d’expressions en els nens?

Considero que les expressions facials si que són preses en consideració pels pares avui en dia. Perquè, els progenitors o adults veuen com el petit desenvolupa i vol establir comunicació amb ells. Aquest contacte visual i comunicatiu no es produeix únicament quan són petits, sinó quan som grans també l’utilitzem. Quantes vegades, no ens ha succeït que a través de la mirada, per exemple d’un somriure sabem que realment la persona està molesta per algun esdeveniment?

•        QUINS ASPECTES T’APORTEN NOUS CONEIXEMENTS?

 

-  Els nadons quan tenen tres mesos són capaços d’expressar diferents emocions com l’ira, la sorpresa, la frustració, l’alegria i la tristesa.

És curiós saber que amb aquesta curta edat, els nadons són capaços d’expressar aquesta varietat d’emocions. Pensava que amb tres mesos, expressarien l’alegria, la tristesa i l’enuig. Encara que suposo que aquesta edat és molt subjectiva, ja que cada nadó té un desenvolupament maduratiu i cognitiu diferent.

 FOTO

-                 El segon punt que m’ha aportat nous coneixements han estat que a partir dels tres mesos, es desenvolupa un gran canvi emocionals en els nadons, a través del somriure social.  Amb el qual el nen ja és capaç de mostrar-se i reaccionar davant dels demés éssers. Gràcies a això, el nadó es comunica i es relaciona, aspecte que li permet, poc  a poc, anar experimentant noves emocions.

 

-          Cap als 10 mesos els nadons busquen cònsol en les seves pròpies expressions facials. En l’anterior apartat, havia parlat un poc de les expressions facials, però no coneixia que els propis infants es sentissin tranquils sabent quina expressió feien ells mateixos en un determinat moment. 

-          Aproximadament, als 24 mesos, adquireixen habilitats per superar situacions de por. En la meva opinió, després de veure el vídeo, la por, és una emoció que és innata i que es genera per algun factor que ens fa enfrontar-nos a una situació amb una major tensió. Però que als nens petits, veure que un objecte d’aspecte desagradable s’apropa a ells, pot generar-lis habilitats de por en el moment de fer front a aquestes situacions. Nosaltres, com a mestres, haurem de treballar aquestes situacions de manera beneficiosa per a ells. 

-          La importància que té el temperament per als nens: El temperament és la manera de ser d’una persona, la qual es relaciona amb els entorns que l’envolta (com pugui ser la família, l’escola o els amics). Considero que en tots ells, el temperament de la persona, pot ser que canviï, ja que si els pares d’un nen els quals són molt disciplinaris, possiblement amb l’entorn familiar sigui més reservat, però amb l’escola i els amics, es va obrint, no té perquè mostrar aquest temperament. Malgrat això, sempre depèn de  la persona i de les seves experiències prèvies, és a dir, del seu bagatge personal.

-          Tot això, va lligat amb l’expressió de les emocions morals: possiblement us pregunteu que són. Doncs bé, les emocions morals inclouen la vergonya, l’orgull i el xafogor.

En la meva opinió, els nens des de  petits, passen per situacions en les que les emocions morals es troben presents. Per aquest motiu, és important que el nen s’autoreconegui (com reaccionarà davant d’una determinada situació) i amb la que el ell mateix és el protagonista de la seva reacció. 

•  QUINS ASPECTES TROBES QUE SÓN SUSCEPTIBLES DE DEBAT/DISCUSSIÓ

  -      Trobo que un aspecte important a debatre sobre el documental és que les dones mostren més les emocions que els homes.  Respecte a aquesta afirmació estic d’acord en certa mesura. Ja que en la meva opinió, totes les persones tant els homes com les dones tenim emocions. I són diversos els casos en que els pares s’han d’encarregar de la cura i de la part més afectiva dels fills.  Afegint a més, que els homes, tenen una part afectiva (carícies, paraules) cap als nens, al igual que la tenen les dones o els nens cap als seus germans, amics, ...

Però també és cert que són aquests moments, els quals les experiències prèvies: (com eren els teus pares amb tu, el nivell afectiu que tenien),  et desemboca en que siguis més o menys afectiu.

Malgrat això, també és cert que hi ha persones que són, per dir-ho d’alguna manera, contraries als seus pares amb el tema de l’afecte: els pares n’ofereixen poc però  ell li agrada donar als altres. Possiblement, trobo que és per la falta que ells o elles han trobat cap a si mateixos.

Encara que,  també és cert que hi ha tant homes com dones que lis costa molt mostrar les seves emocions a la resta de persones. 

  -       La fiabilitat de les edats en que es produeix el desenvolupament maduratiu i afectiu (pares i fills) en el que es basa el documental: Aquest font d’informació ens ha ofert una visió de les etapes de desenvolupament del nen molt fixada, és a dir que es produeixen de manera igualitària per a tots els nadons.

Aspecte del qual també debatré. Perquè tal i com he estat afirmant en totes les entrades d’aquesta assignatura, cada nen és diferent, una motxilla de vivències i experiències al darrere que li influirà en molt  grau.

Al mateix temps, hi ha que tenir en compte que el número de la mostra de que han seleccionat ha estat molt limitat, per tant, el resultat no té perquè ser, per exemple, en els tres primers mesos de vida apareguin la sorpresa, la frustració l’alegria i la tristesa.

-        -- Té influència l’ambient en el temperament i conducta dels infants? L’ambient és un aspecte decisiu, ja que l’entorn en el qual es mogui el nen repercutirà de manera directa i clara en el present i futur del nadó.

    --  El risc davant d’una situació depèn del caràcter individual de cada nen: El risc no és el mateix per tots els nens?  El perill, la situació, el que s’enfronta en el cas del vídeo són iguals. El que canvia és la manera que tenen d’enfrontar-ho, aspecte del qual sí que hi estic d’acord amb el documental.

Pot ser una situació complexa, però la solució ha de ser racional, intentant  pensar sempre amb  les conseqüències que l’acció que portarem a terme.

 

•  QUINA FUNCIÓ COMPLEIXEN LES EMOCIONS MORALS?

Les emocions morals (les quals havia mencionat amb anterioritat) ajuden a mostrar l’interior de la persona i a que sigui aquesta mateixa conscient del que realment aprèn, és a dir, d’un aprenentatge significatiu interior (del qual parlava Ausubel).

En  el bloc deCarolina Moreno, he trobat un Scribd que explica de manera clara el significat el significat de les emocions morals en els infants.

"Las Emociones Morales"

Per tant, el que vull dir és que  les emocions morals com puguin ser la vergonya, t‘ajuden a fer front a les teves pors, a autoconèixer-te, i que per tant així, podem avançar tant com a persona i de cara a la resta. Perquè, si tenim vergonya a expressar o a realitzar una exposició davant d’un ampli públic, serem nosaltres mateixos els que haurem d’intentar fer front a aquestes situacions i “saltar aquesta barrera”.

Però penso tot com en l’exemple de la vergonya, les emocions morals tenen en certa mesura efectes positius en la persona. Realment hi ha emocions morals que siguin dolentes? En la meva opinió, en moltes ocasions de la nostra vida, tots ens hem vist envoltats d’una situació vergonyosa, en el que l’orgull o en la xafogor ens evadeix. Per exemple, estem parlant amb la nostra parella o amic-amiga i parlem sobre un tema però veiem que no té raó, i es comença a discutir, però aquesta situació  es comença a repetir de manera reiterada. I la parella/amics pensen que ets massa orgullós/sa per acceptar la realitat. Realment, allí estem sent orgullosos o simplement considerem que tenim raó en ambdues situacions? Qui és el que realment diu que és orgull i que és la veritat?

Doncs, són en aquests moments en el que les emocions morals tenen una funció d’aprenentatge, ja que ens ajuden a valorar la validesa dels nostres arguments, al mateix temps que expliquem com ens sentim a la resta.

 

•         REFLEXIÓ GLOBAL DEL VÍDEO

Veure aquest vídeo m’ha obligat a mi mateixa a contrastar-ho amb els meus coneixements previs. És a dir, m’ha fet plantejar-me noves qüestions dels meus aprenentatges i a contrastar-los amb els que ja sabia. 

Per una banda, el fet que el documental ens hagi mostrat com són les emocions en els més petits, així com també la influència que tenen la família, l’entorn en aquestes, em fa dir-me a mi mateixa la importància que tenen en l’actualitat, en qualsevol àmbit. Considero que serà especialment important per treballar-la com a futura mestra.  

Per aquest motiu, em pregunto:  Pot realment una cara alegre canviar en un moment per una cara trista, en edats primerenques? Els més petits entenen com és d’important la família i l’entorn? És molt possible, que es veien influïts de manera directa per aquests, i que veure un determinat objecte li canviï radicalment la seva EXPRESSIÓ FACIAL. 

Trobo que és importantíssim la funció d’aquestes (expressions facials), aspectes que es treballa en bastant grau en el documental de Sentir. Però com pot influir una emoció en l’expressió facial? Pot la mare o el pare condicionar aquest aspecte? En el meu judici, quan els nadons són petits (i moltes vegades quan no són tant petits també succeeix)  moltes reaccions es produeixen per imitació. Podria posar un exemple amb gatets (o amb qualsevol animal que us agradi). Si un gatet beu llet d’un potet i la troba bona, els demés gats aniran al seu costat per beure’n, però si pel contrari es tracta de verdura, menjar que no li sol agradar gaire a aquests animals, els demés gats, al veure que el primer no s’acosta, els demés, per imitació tampoc ho faran. Aquest procés succeeix en el mateix grau amb la mare i amb el pare (principals vincle d’afecte del nen/a). 

Per mi, el realment curiós, va ser que els infants atenen abans a les EXPRESSIONS DE LES MARES QUE LES DELS PARES. Per quin motiu? S’encarreguen menys, no desenvolupen la seva tasca afectiva? Sí que la desenvolupen, però generalment, és la mare la que estableix en major mesura aquest vincle. Encara que trobo a debatre (tal i com he comentat anteriorment) que les dones expressem més les emocions que els homes. Però bé, penso que hi ha moltes opinions, n’hi haurà que s’ajustaran a la nostra i n’hi haurà que no. Com  a futures mestres, haurem de saber respectar aquesta diversitat d’opinions. 

Un altre punt  a reflexionar és el treball de les emocions en totes les seves dimensions o àmbits de la vida. És a dir, començar a tenir-les en compte des de les emocions primàries  o bàsiques de les quals parlava Palou i Plutchick, i de les emocions morals (vergonya, orgull i xafogor). Totes elles, són igual d’importants treballar-les a l’aula.

Si des de ben petits, se’ls ajuda a que expressin les seves emocions, quan siguin més grans, els hi resultarà més senzill. Conèixer-se a si mateix és igual o més d’important que saber expressar les emocions? En la meva opinió, ambdues van lligades. 

I aconseguir tenir en compte en tot moment el temperament dels nens. En el qual el vídeo m’ha ajudat a entendre la importància que té, i per tant,  saber que cada nen té un ritme, un temperament diferent.

En resum, les expressions facials, les expressions d’afecte que els pares mostren als fills o el temperaments, són tres dels aspectes dels quals he après que són vitals pels i en els infants.

Alicia.