En les tres entrades anteriors de Socioemocional havia
parlat sobre les emocions i les emocions primàries. Però en la present entrada,
reflexionaré sobre un vídeo de la sèrie “Baby Human”. Havíeu sentit parlar d’aquesta
sèrie- documental?
Durant el transcurs del documental em va parèixer adient
anar realitzant petites anotacions. De manera que em quedés enregistrada tota
la informació que des del meu judici era més significativa, especialment en
relació a les emocions dels infants en les primers edats.
Per continuar, esmentaré que com a principal objectiu d’aquest
vídeo, em centraré amb la resposta d’aquells aspectes que considero
importants en cada una de les qüestions.
Comencem?
- QUINS
ASPECTES TROBES INTERESSANTS I REFORCEN EL QUE JA SABIA?
- En primer lloc,
comentar que és important que des de
ben petits s’estableixin les carícies, els somriures al nen. Ja que
d’aquesta manera, considero que estarem oferint una major possibilitat de que
quan aquest/a creixi, adopti i incorpori l’afectivitat i moments afectius que
li brindàvem quan era petit.
- Tot i això, trobo
que un altre aspecte que ja coneixia i que considero important tenir-ho en
compte, és que aquest vincle afectiu
que s’estableix entre mare-fill, s’hauria
de començar a tenir en compte des de que el nen es troba en la panxa.
Les carícies, les paraules suaus des de l’exterior, aporten al nadó una major seguretat
emocional i l’ajuda a preparar-se per a
la vida exterior.
- A més, una
vegada, el nadó ja ha nascut i té
(aproximadament) un mes de vida,
realitza un somriure, com un acte reflex i espontani de la seva boca. Amb
aquesta expressió, està aconseguint cridar l’atenció dels pares o de les
persones que es troben al seu voltant.
- Els nadons són capaços de saber
mitjançant la vista, l’expressió facial de l’adult que l’envolta. És a
dir, si la persona que l’envolta està feliç, possiblement el nen o nena,
imitarà aquesta conducta, fent un somriure social (durant els primers mesos de
vida); o si fos en cas contrari, si
mostra tristor, el petit li sortirà també aquesta expressió. Per tant, podem
dir que la imitació durant les primeres edats té un caràcter essencial i
imprescindible.
- Cada nen té una expressió diferent de les
seves emocions. Tal i com parlàvem en la segona entrada de les emocions
primàries, totes elles (emocions) són universals, però el que ens fa diferents
és la manera en com actuem davant d’una situació.
 |
| Perquè actuem tots de maneres diferents davant d'una emoció? |
-
Les emocions són el
primer vehicle de comunicació i d’infància entre els pares i els fills. Des del moment del naixement dels nadons, aquests es
comuniquen amb els seus progenitors mitjançant les emocions. Per exemple: a
través de les expressions facials. Em pregunto, en l’actualitat se li donen
importància a aquest tipus d’expressions en els nens?
Considero que les
expressions facials si que són preses en consideració pels pares avui en dia.
Perquè, els progenitors o adults veuen com el petit desenvolupa i vol establir
comunicació amb ells. Aquest contacte visual i comunicatiu no es produeix únicament
quan són petits, sinó quan som grans també l’utilitzem. Quantes vegades, no ens
ha succeït que a través de la mirada, per exemple d’un somriure sabem que
realment la persona està molesta per algun esdeveniment?
-
QUINS
ASPECTES T’APORTEN NOUS CONEIXEMENTS?
- Els
nadons quan tenen tres mesos són capaços d’expressar diferents emocions com
l’ira, la sorpresa, la frustració, l’alegria i la tristesa.
És curiós saber que amb aquesta curta edat, els nadons
són capaços d’expressar aquesta varietat d’emocions. Pensava que amb tres
mesos, expressarien l’alegria, la tristesa i l’enuig. Encara que suposo que
aquesta edat és molt subjectiva, ja que cada nadó té un desenvolupament maduratiu i cognitiu diferent.
FOTO
-
El
segon punt que m’ha aportat nous coneixements han estat que a partir dels tres mesos, es desenvolupa un gran canvi
emocionals en els nadons, a través del somriure social. Amb el qual el nen ja és capaç de mostrar-se i
reaccionar davant dels demés éssers. Gràcies a això, el nadó es comunica i es
relaciona, aspecte que li permet, poc a
poc, anar experimentant noves emocions.
-
Cap als 10 mesos els nadons busquen cònsol en les seves
pròpies expressions facials. En l’anterior apartat, havia parlat un poc de les expressions facials, però
no coneixia que els propis infants es sentissin tranquils sabent quina
expressió feien ells mateixos en un determinat moment.
-
Aproximadament, als 24 mesos, adquireixen habilitats per
superar situacions de por. En
la meva opinió, després de veure el vídeo, la por, és una emoció que és innata
i que es genera per algun factor que ens fa enfrontar-nos
a una situació amb una major tensió. Però que als nens petits, veure
que un objecte d’aspecte desagradable s’apropa a ells, pot generar-lis habilitats
de por en el moment de fer front a aquestes situacions. Nosaltres, com a
mestres, haurem de treballar aquestes situacions de manera beneficiosa per a
ells.
-
La importància que té el temperament per als nens: El temperament és la manera
de ser d’una persona, la qual es relaciona amb els entorns que l’envolta (com
pugui ser la família, l’escola o els amics). Considero que en tots ells, el
temperament de la persona, pot ser que canviï, ja que si els pares d’un nen els
quals són molt disciplinaris, possiblement amb l’entorn familiar sigui més
reservat, però amb l’escola i els amics, es va obrint, no té perquè mostrar
aquest temperament. Malgrat això, sempre depèn de la persona i de les seves experiències
prèvies, és a dir, del seu bagatge personal.
-
Tot això, va lligat amb l’expressió de les emocions
morals: possiblement us
pregunteu que són. Doncs bé, les emocions morals inclouen la vergonya, l’orgull i el xafogor.
En la meva opinió, els nens des de petits, passen per situacions en les que les
emocions morals es troben presents. Per aquest motiu, és important que el nen s’autoreconegui
(com reaccionarà davant d’una determinada situació) i amb la que el ell mateix
és el protagonista de la seva reacció.
- QUINS
ASPECTES TROBES QUE SÓN SUSCEPTIBLES DE DEBAT/DISCUSSIÓ
-
Trobo
que un aspecte important a debatre sobre el documental és que les dones mostren més les emocions que els homes. Respecte a aquesta afirmació estic
d’acord en certa mesura. Ja que en la meva opinió, totes les persones tant els
homes com les dones tenim emocions. I són diversos els casos en que els pares
s’han d’encarregar de la cura i de la part més afectiva dels fills. Afegint a més, que els homes, tenen una part
afectiva (carícies, paraules) cap als nens, al igual que la tenen les dones o
els nens cap als seus germans, amics, ...
Però també és cert que són aquests moments, els quals les
experiències prèvies: (com eren els teus pares amb tu, el nivell afectiu que
tenien), et desemboca en que siguis més
o menys afectiu.
Malgrat això, també és cert que hi ha persones que són,
per dir-ho d’alguna manera, contraries als seus pares amb el tema de l’afecte:
els pares n’ofereixen poc però ell li
agrada donar als altres. Possiblement, trobo que és per la falta que ells o
elles han trobat cap a si mateixos.
Encara que, també
és cert que hi ha tant homes com dones que lis costa molt mostrar les seves
emocions a la resta de persones.
-
La fiabilitat de les edats en que es produeix el
desenvolupament maduratiu i afectiu (pares i fills) en el que es basa el
documental: Aquest font
d’informació ens ha ofert una visió de les etapes de desenvolupament del nen
molt fixada, és a dir que es produeixen de manera igualitària per a tots els
nadons.
Aspecte del qual també debatré. Perquè tal i com he estat
afirmant en totes les entrades d’aquesta assignatura, cada nen és diferent, una
motxilla de vivències i experiències al darrere que li influirà en molt grau.
Al mateix temps, hi ha que tenir en compte que el número
de la mostra de que han seleccionat ha estat molt limitat, per tant, el
resultat no té perquè ser, per exemple, en els tres primers mesos de vida
apareguin la sorpresa, la frustració l’alegria i la tristesa.
- --
Té influència l’ambient en el temperament i conducta dels
infants? L’ambient és un
aspecte decisiu, ja que l’entorn en el qual es mogui el nen repercutirà de
manera directa i clara en el present i futur del nadó.
--
El
risc davant d’una situació depèn del caràcter individual de cada nen: El
risc no és el mateix per tots els nens? El
perill, la situació, el que s’enfronta en el cas del vídeo són iguals. El que
canvia és la manera que tenen d’enfrontar-ho, aspecte del qual sí que hi estic
d’acord amb el documental.
Pot ser una
situació complexa, però la solució ha de ser racional, intentant pensar sempre amb les conseqüències que l’acció que portarem a
terme.
- QUINA
FUNCIÓ COMPLEIXEN LES EMOCIONS MORALS?
Les emocions morals (les quals havia mencionat amb anterioritat) ajuden a
mostrar l’interior de la persona i a que sigui aquesta mateixa conscient del
que realment aprèn, és a dir, d’un aprenentatge significatiu interior (del qual
parlava Ausubel).
En el bloc deCarolina Moreno, he trobat un Scribd que explica de manera clara el significat el significat de les emocions morals en els infants.
Per tant, el que vull dir és que les emocions morals com puguin ser la
vergonya, t‘ajuden a fer
front a les teves pors, a autoconèixer-te, i que per tant així, podem avançar
tant com a persona i de cara a la resta. Perquè, si tenim vergonya a expressar
o a realitzar una exposició davant d’un ampli públic, serem nosaltres mateixos els
que haurem d’intentar fer front a aquestes situacions i “saltar aquesta
barrera”.
Però penso tot com en l’exemple de la vergonya, les
emocions morals tenen en certa mesura efectes
positius en la persona. Realment hi ha emocions morals que siguin dolentes?
En la meva opinió, en moltes ocasions de la nostra vida, tots ens hem vist
envoltats d’una situació vergonyosa, en el que l’orgull o en la xafogor ens
evadeix. Per exemple, estem parlant amb la nostra parella o amic-amiga i parlem
sobre un tema però veiem que no té raó, i es comença a discutir, però aquesta
situació es comença a repetir de manera
reiterada. I la parella/amics pensen que ets massa orgullós/sa per acceptar la
realitat. Realment, allí estem sent orgullosos o simplement considerem que
tenim raó en ambdues situacions? Qui és el que realment diu que és orgull i que
és la veritat?
Doncs, són en aquests moments en el que les emocions
morals tenen una funció d’aprenentatge, ja que ens ajuden a valorar la validesa
dels nostres arguments, al mateix temps que expliquem com ens sentim a la
resta.
-
REFLEXIÓ
GLOBAL DEL VÍDEO
Veure aquest vídeo m’ha obligat a mi mateixa a
contrastar-ho amb els meus coneixements previs. És a dir, m’ha fet plantejar-me
noves qüestions dels meus aprenentatges i a contrastar-los amb els que ja
sabia.
Per una banda, el fet que el documental ens hagi mostrat
com són les emocions en els més petits, així com també la influència que tenen
la família, l’entorn en aquestes, em fa dir-me a mi mateixa la importància que tenen en l’actualitat,
en qualsevol àmbit. Considero que serà especialment important per treballar-la
com a futura mestra.
Per aquest motiu, em pregunto: Pot realment una cara alegre canviar en un
moment per una cara trista, en edats primerenques? Els més petits entenen com
és d’important la família i l’entorn? És molt possible, que es veien influïts
de manera directa per aquests, i que veure un determinat objecte li canviï
radicalment la seva EXPRESSIÓ
FACIAL.
Trobo que és importantíssim la funció d’aquestes
(expressions facials), aspectes que es treballa en bastant grau en el
documental de Sentir. Però com pot influir una emoció en l’expressió facial?
Pot la mare o el pare condicionar aquest aspecte? En el meu judici, quan els
nadons són petits (i moltes vegades quan no són tant petits també succeeix) moltes reaccions es produeixen per imitació.
Podria posar un exemple amb gatets (o amb qualsevol animal que us agradi). Si
un gatet beu llet d’un potet i la troba bona, els demés gats aniran al seu
costat per beure’n, però si pel contrari es tracta de verdura, menjar que no li
sol agradar gaire a aquests animals, els demés gats, al veure que el primer no
s’acosta, els demés, per imitació tampoc ho faran. Aquest procés succeeix en el
mateix grau amb la mare i amb el pare (principals vincle d’afecte del nen/a).
Per mi, el realment curiós, va ser que els infants atenen
abans a les EXPRESSIONS DE LES MARES QUE LES
DELS PARES. Per quin motiu? S’encarreguen menys, no desenvolupen la
seva tasca afectiva? Sí que la desenvolupen, però generalment, és la mare la
que estableix en major mesura aquest vincle. Encara que trobo a debatre (tal i
com he comentat anteriorment) que les dones expressem més les emocions que els
homes. Però bé, penso que hi ha moltes opinions, n’hi haurà que s’ajustaran a
la nostra i n’hi haurà que no. Com a
futures mestres, haurem de saber respectar aquesta diversitat d’opinions.
Un altre punt a
reflexionar és el treball de les emocions en totes les seves dimensions o
àmbits de la vida. És a dir, començar a tenir-les en compte des de les emocions
primàries o bàsiques de les quals
parlava Palou i Plutchick, i de les emocions morals (vergonya, orgull i
xafogor). Totes elles, són igual d’importants treballar-les a l’aula.
Si des de ben petits, se’ls ajuda a que expressin les
seves emocions, quan siguin més grans, els hi resultarà més senzill. Conèixer-se
a si mateix és igual o més d’important que saber expressar les emocions? En la
meva opinió, ambdues van lligades.
I aconseguir tenir en compte en tot moment el temperament dels nens. En el qual el
vídeo m’ha ajudat a entendre la importància que té, i per tant, saber que cada nen té un ritme, un
temperament diferent.
En resum, les expressions facials, les expressions
d’afecte que els pares mostren als fills o el temperaments, són tres dels
aspectes dels quals he après que són vitals pels i en els infants.
Alicia.
