Bon dia!
L’última entrada de la que vaig parlar va ser sobre les emocions i els
tipus que n’hi havia. A continuació us deixo l’enllaç per si us apeteix
donar-li una ullada.
Si ben no, és important comentar que les emocions estan presents
al llarg de la nostra vida, és, per dir-ho d’alguna manera, el nostre company
de viatge, ja que sempre el portem allí a on anem, el que ens acompanya i està
amb nosaltres. Però, en aquesta entrada no em centraré, en termes generals en
aquestes, sinó que faré referència i reflexionaré sobre les emocions primàries.
Començaré dient que les emocions primàries són aquelles
que permeten als sers humans mantenir-se i sobreviure en el món social, sent
adquirides des del naixement.
A partir d’aquesta definició, (per a mi molt subjectiva)
em vénen algunes preguntes al cap: Quines
són les que considerem primàries i quines secundàries? Per què aquesta
definició és tant subjectiva?
La primera activitat que varem realitzar a classe va tenir com a objectiu que, de
manera individual, anomenéssim les que consideràvem nosaltres que eren les
emocions primàries i definir-les.
A l’hora de fer-ho, hi havia moments en que no sabia quines eren “les
que tenim des de que naixem i tenen com a objectiu preservar l’espècie” (Silvia
Palou- Sentir y Crecer) i quines no ho
eren. Però tot i així, finalment les que vaig escriure foren les següents: amor, estima, por, confiança, alegria,
tristesa, odi, seguretat i ira.
En el moment d’escriure-les pensava en situacions quotidianes
en les que apareguessin emocions primàries, per dir-ho d’alguna manera,
espontànies. Espontànies, perquè, posem el cas, un nen va caminant i parlant
amb el seu amic pel carrer i de repent, els dos es donen compte que un ca els
està perseguint i els intenta mossegar. Quina és, en general, la resposta a aquesta situació? De por. Per
aquesta raó, considerava oportú considera les emocions primàries, des del meu
punt de vista com a espontànies, ja que són aquelles que “funcionen” en
diverses situacions, que ens ajuden a créixer com a persones madures.
Possiblement, en una altra cultura la reacció a aquesta
situació o a una altra sigui diferent. Amb això, vull donar importància a que
les emocions primàries són considerades a nivell universal. És a dir a tots els
països són les mateixes, però el que canvia entre les persones és la reacció i
l’acceptació del que sentim. Mostrat en l’exemple anterior del gos. És a dir, podríem
dir que la concepció que tenim d’elles són subjectives, en el sentit que cada individu
reacciona en funció del que li han ensenyat des de ben petits.
A continuació, us explicaré quines són les emocions primàries
o “subjectives” (segons la meva pròpia opinió). Mencionar que aquestes són
diverses en funció de les persones.
Per exemple, Robert Plutchick defèn que són 8 les emocions
primàries que l’individu té, i que
cadascuna d’aquestes van lligades amb unes de secundàries. Ell ho considera
mitjançant la “roda
de les emocions” (en el que cada una és d’un color i té un significat
diferent). A continuació us deixaré una imatge que ho representa.
 | ||||
|
|
Plutchick entén que
les emocions primàries són les següents:
-
Por
-
Anticipació
-
Alegria
-
Confiança
-
Tristesa
-
Sorpresa
-
Disgust
-
Enuig
Em crida l’atenció que de les vuit que per a mi són
fonamentals únicament coincideixen quatre: odi, ira, tristesa i alegria. Per
què aquestes quatre? Podríem dir, per tant, que tots entenem com a emocions
primàries també aquestes mateixes?
Penso que no, que tal i com havia comentat anteriorment
tots tenim una visió i una concepció de les emocions diferents.
Coincidint amb algunes de les emocions primàries
considerades per Plutchick, em centraré en les donades per la psicòloga Silvia
Palou en “Emociones primarias y su
alquimia” . Cercant informació sobre ella he trobat una pàgina web seva:
que és la següent: http://silviapalou.com/
Però centrar-me en el món de les emocions primàries,
esmentar que al contrari que l’anterior
autor, Palou les classifica en 5:
Esteu d’acord amb que l’estima es trobi en el centre, és
a dir que és l’emoció mare, de la qual parteixen les demés emocions?
Per aquest motiu, he optat per parlar de manera
individual de cada una d’elles.
- ESTIMA:
L’estima, (segons
la concepció de grup d’una activitat que varem realitzar), és l’amor que una persona
sent cap alguna altra o cap a un fet.
Paraula aparentment
senzilla però que porta tot un transfons al darrere. He dit aparent, per un motiu molt senzill. L’estima,
no és el simple fet de “m’agrada algú”,
sinó que va més enllà.
Suposo que aquesta
idea o concepció s’inicia quan nosaltres som els que ens estimem., és a dir,
tenir una bona autoestima. Malgrat això, en moltes ocasions ens resulta complex
fer-ho totalment. Ja que nosaltres solem ser una mica perfeccionistes en aquest
sentit. Punt que considero que és important destacar en l’estima.
I en el que l’educació
que ens han donat els nostres pares, juga un paper fonamental i clau en aquest
aspecte. En el sentit que, no és el mateix uns pares que exerceixen un rol
actiu amb els seus fills, que són afectius amb ells, els hi ofereixen l’oportunitat
de saber com es senten, que uns altres que no ho han realitzat. En cap moment,
el meu objectiu és criticar ningun tipus de família, ja que cadascuna decideix
exercir i establir les seves normes i pautes.
D’aquesta manera,
es pot esdevenir en que nosaltres ens sentim estimats i per tant estimem o al contrari
ens estimem i posteriorment estimem?
 | |
| Tots junts ens estimem! |
D’aquesta manera, es pot
esdevenir en que nosaltres ens sentim estimats i per tant estimem o al contrari
ens estimem i posteriorment estimem?
L’afirmació de Russ
Michael, en “Cómo encontrar a
su alma gemela”
és molt encertada, segons la meva opinió, ja que :
“Si realmente se
ama a usted mismo en primer lugar, después será capaz de amar a los demás. Si
usted desconfía de sí mismo, desconfiará de los demás”.
En moltes ocasions,
és aquest amor pels demés el que genera altres emocions, com puguin ser la
tristor, l’odi, la ràbia o l’alegria.
- POR:
La por l’havia
definit com aquella emoció en la que el ser humà s’enfronta a una situació
difícil o complicada.
Tenim por de que
nosaltres tinguin por? És un mecanisme de defensa de les situacions de perill?
En moltes ocasions,
tenim por. És una situació inevitable. Però tal i com ens va dir Iñaqui (el
mestre) les emocions s’han d’expressar. Considero que és un bon consell. M’ha
succeït que em trobava veient una pel·lícula de por i em donava la sensació que
no podia seguir centrant la mirada en aquesta, ja que la meva por “em superava”.
I el que feia era comunicar-ho als meus amics o a les persones que es trobaven
al meu voltant en aquell moment i em tranquil·litzaven dient que podíem canviar
de pel·lícula. Però davant d’aquest comentari, insistia jo mateixa en “no
deixar-me vèncer” per la por que tenia en aquell moment.
Per tant, considero
que sí que és un bon mecanisme de defensa i de prevenció davant de situacions
en el que el cos considera que es troba en risc.
- RÀBIA:
La ràbia és una
expressió d’una emoció en la que ve originada per una situació que no compleix
les nostres expectatives o objectius.
Aquesta emoció
primària, ve determinada per moments (poden ser sorgits de manera espontània o
no). Perquè entengueu a que em refereix amb una situació espontània ho exemplificaré:
ens trobem passejant pel carrer i un moment determinat estem observant una
botiga i no ens adonem que hi ha un fanal i ens donem un cop. En aquell moment
sents una mica d’enfado amb tu mateix per donar-te el cop i no haver-te donat
compte.
- TRISTOR:
Segons Marina és
una “pérdida, una desgracia, una
contrariedad que hacen imposible la realización de mis deseos o proyectos
provocando un sentimiento negativo, acompañado del deseo de alejarse, aislarse
y pasividad”.
A partir d’aquesta
definició, m’és possible imaginar-me situacions en les que la tristesa ha
aparegut i ha estat presents en la meva vida.
Els records, siguin
tant bons com dolents, em produeixen tristor.
Per aquesta raó, és
important treballar les diferents emocions. Ja que cadascuna ens fa sentir d’una
determinada manera, sent important així també saber posar-li nom al que sentim.
- ALEGRIA: alegria és una emoció subjectiva, en el sentit que la satisfacció de l’assoliment d’una acció en una persona pot donar com a resposta una emoció o una altra.
És aquí on considero interessant comentar que “El organismo está
mejor preparado para encarar cualquier tarea, con buena disposición y estado de
descanso general”.
Us
deixo l’enllaç d’on he tret aquesta frase que em pareix molt interessant i que
és molt certa.
Estic
totalment d’acord amb aquesta oració, perquè quan estem contents de veritat, se’ns
nota que gaudim més, somriem més i solem respondre o parlar de forma més animada.
Per
finalitzar, podem dir que les emocions primàries són essencials en el nostre
dia a dia, i per tant, també serà important que com a futures mestres les treballem en l’aula.
Encara que a vegades, no semblin importants sí que ho són.
