És
perceptible en l’actualitat una bona psicologia en l’educació? Creieu que ens
han ensenyat els millors mètodes per arribar a ser persones formades amb idees
ben estructurades, i no tenir únicament el cap ple de continguts?
L’any
passat, ens explicaren de forma general la psicologia, però no fou fins a
aquest any amb la psicologia de l’educació a on he pogut comprovar la
importància d’una conducta en l’aula (tant per part del mestre com de
l’alumne). Quan anava a escola, aquest
mètode es limitava el temps per a la reflexió personal i l’exposició d’idees.
Amb quina finalitat?
Segurament,
us esteu preguntat, i perquè m’expliques aquests exemples de vivències en
l’escola. Doncs, és molt senzill, ja que pretenc explicar-vos el significat de
la psicologia de l’Educació, i la seva importància en la pràctica docent amb
els alumnes.
 | |||||
| Els nens són els vertaders protagonistes del seu propi aprenentatge. |
A
continuació, us explicaré el que estudia la psicologia de l’educació. Sabeu és
el focus d’estudi d’aquesta ciència? En quins àmbits de la vida afecta?
La
psicologia de l’educació o educativa, estudia el comportament humà i els
processos psicològics bàsics de l’infant en contextos educatius, en el qual ve
influït directament per l’actuació dels docents.
En
la meva opinió, en un primer contacte amb l’aula, portar a terme les
mesures i les actuacions que els docents
“deuen” de dur a terme dins el recinte escolar és difícil. Perquè, considero
que els mestres ens han preparat per a la teoria, però el realment té una
dificultat major és la pràctica. És en aquest moment a on t’adones de les
conductes que deuries o no realitzar.
En
nombroses ocasions, m’he arribat a plantejar quin tipus de mestre m’agradaria
ser i seria una persona que s’adaptés als canvis comportamentals dels infants,
una bona guia del seu procés educatiu. Però el
que tinc molt clar és el que no m’agradaria portar a terme dins l’aula,
i serien les fitxes tradicionals, sinó que portaria a terme activitats en la
qual es potenciïn les capacitats intel·lectuals, cognitives... Afirmant aquesta
postura, la frase de José Maria Esteve: “Nadie nos enseña a ser profesores y tenemos que aprenderlo nosotros
mismos por ensayo y error”. És a dir, no naixem sent mestres, sinó que
és amb la pràctica i l’experiència gràcies als quals anem adquirint les
habilitats necessàries per a guiar el procés dels nens.
Per
tant, podem dir que en la psicologia de l’educació, se li dóna importància a l’ensenyament-aprenentatge,
tant per part del mestre (ofereix les eines necessàries per a que el
coneixement adquirit sigui funcional i significatiu en la vida real) i els
alumnes (els quals a través de l’exploració, la curiositat, el desig d’aprendre,
el voler formar-se com adults, són aspectes essencials a l’hora d’aprendre).
Un
vídeo que m’ha agradat molt i que fa referència al desig d’aprendre per part de
nens en una escola de Catalunya. Espero que us agradi.
Per
tant, podem destacar la importància que tenen els coneixements previs dels
alumnes. A lo millor us pregunteu, perquè és realment important el que coneguin
els nens? Senzill, cada nen té un nivell maduratiu distint. Per exemple, a en Pere, pot resultar-li complex dir i
escriure els colors, mentre que a la seva companya na Lidia, aquesta situació
pot no causar-li ningun tipus de dificultat. I per tant, és important, per a
conèixer, el nivell de desenvolupament que té l’infant en una activitat o àrea
en concret.
En
aquest punt, considero important, destacar la rellevància que té els mètodes evacuatius. Tal i com ens varen
explicar l’any passat, tradicionalment, (encara que en l’actualitat es segueix
portant a terme però en menor grau), es solia tenir en compte el resultat
final, no el procés que realitza durant un període determinat de temps, és a
dir basat en exàmens a final del trimestre amb tot el contingut donat. Ara me’n
adono de qie d’aquesta manera, el que apreníem, era perquè memoritzàvem i no perquè
realment ho comprenguérem. És a dir que era una comprovació de què havies
estudiat per aquell examen.
Doncs,
podem parlar dir que amb aquest mètode (ensenyament-aprenentatge), es dóna l’oportunitat
de que els infants evolucionen a nivell maduratiu (perquè es veuen en “l’obligació”
de saber el perquè de cada aprenentatge), així com les seves aptituds i nivell
de competència (és a dir en que moment educatiu es troba, adaptant la
dificultat a cada nen) i les emocions (el que es produeix a l’interior del
nen).
Em
detendré un moment per a explicar la
part emocional, que responen a les
preguntes:
-
Com
es senten els petits quan es troben a l’aula? I mentre realitzen activitats
individuals? I en grup?
-
Són
importants les emocions en l’educació i en els processos psicològics bàsics?
Són preguntes que
John Dewey va respondre afirmant la importància i la necessitat vital del docent
de tenir en compte les dificultats que es presenten i quan al contrari,
necessita que li recolzem la bona resolució d’un joc o activitat.
Parlant de la
rellevància en el joc en l’aula i la figura del mestre, m’ha vingut al cap un exemple
d’una conducta que va realitzar una mestra quan jo anava a escola. És la
següent “ no serveixes per a res”.
Respecte a aquesta frase, la qual
demostra un intens acord amb que els infants són una tabula rassa, és a dir,
neixen sense cap tipus de coneixement. Penso que d’aquesta manera, s’està
potenciant que creguis que aquest tipus de frases són certes, pel fet que la
mestre/el mestre ho ha dit (amb intencionalitat o sense). Just lo contrari que ens mostra la següent frase de
José María Esteve:
“ Lo único realmente importante
son los alumnos”.
La psicologia de l’educació
des del seu origen ha anat evolucionat amb diferents teories i moviments.
Una
de les corrents més actuals i que influeixen en l’actualitat és el conductisme. Aquesta teoria ,
va tenir com a principal autor a John Broadus Watson. En la qual es basa, en la
influència de l’ambient com a principal responsable de la conducta d’una
persona.
Són
les experiències viscudes, les conductes
dels docents cap als nens són els que han configurat i configuren una part
important de nosaltres, la conducta.
I
per tant, m’agradaria reflectir la importància que és dur a terme una bona
actuació, els docents, en el desenvolupament socioemocional de l’infant. D’aquí
la importància que té realitzar un model adequat a cada nen.
En
moltes ocasions, en l’aula es produeixen situacions en la que el conductisme
està mal aplicat. Un exemple, podria ser, que en l’escola quan tenia 3 anys, la
mestra solia etiquetar als alumnes i a les alumnes posant-lis un gomet de color
verd si acaben les feines els primers, mentre que els que els hi costava més
esforç mental, els posaven un gomet de color vermell. És realment d’aquesta manera a on ens adonem
de la realitat i de la diferència que es produeix respecte a uns alumnes i uns
altres, segons la velocitat en la que es realitza una activitat. Però, penso
que aquest tipus d’activitats fomenten
la competitivitat entre alumnes.
El següent scribd ens explica breument la definició de psicologia de l'educació: La Psicologia Educativa
Som les futures generacions les que podem dur a terme el canvi en quant a la metodologia i les conductes docents dins l'aula.
Alicia
