En esta cuarta
sesión, cada una de los miembros del grupo continuó con la realización de su
disfraz.
En primer lugar,
mencionar que Carol y Eva, estaban llevando a cabo las antenas, el ala y los
ojos de la mariquita (que estaban realizados con botellas de plástico cortadas
en dos trozos y un agujero en la parte central de ésta). Esta elaboración
estaba siendo llevada de forma delicada, ya que querían que les saliera bien.
Para las
antenas, utilizaron como materiales Goma Eva de color rojo y Superglue, ya que querían
pegar estos dos materiales, de forma que se asemejase al objetivo que querían conseguir.
Y para el ala de
la mariquita, tuvieron como base Goma Eva del mismo color que las antenas. El
ala que iban a realizar era de tamaño pequeño, ya que simulaba la juventud que
tenía la mariquita en la representación.
Cuando las vi,
me gustó mucho el resultado, tanto que me quedé unos minutos contemplándolo.
En segundo lugar,
Ana continuaba con la preparación de su personaje de la oruga. Lo que estaba
llevando a cabo era, en un primer momento, coser el pelo de la zona de la
cabeza. Os recuerdo como la hizo, cortó unas medias de color azul marino, a
continuación le introdujo periódico, y en la zona de corte le añadió pelo con
hilo de color azul, cosiendo.
Posteriormente,
prosiguió mi compañera introduciendo
periódicos dentro de la cabeza, para que ésta se quedara sosteniéndose de
manera más recta, es decir, en direcciónhacia arriba.
En tercer lugar,
Arantxa trajo una caja de cartón, y unas tijeras grandes. Con estos dos
materiales llevó a cabo las patas de la araña. Para ello, empezó trazando en
lápiz unas líneas de su forma (patas). Una vez, lo tuvo dibujado, con las
tijeras las cortó.
Mientras tanto,
yo había traído el siguiente material:
- Alas de la mariposa (realizada con dos
cartulinas de Goma Eva y por el centro de las dos, un trozo de cartón más
pequeño, de manera que no sea perceptible a simple vista).
-Pintura flúor (magenta,
verde y amarillo).
- 3 pinceles
En primer lugar,
lo que hice fue poner pintura en un vaso de plástico, y poco a poco fui pintando
una de las alas. Una vez había pintado la mitad, Carmen la profesora me dejó un
pincel más grande.
Una vez, lo tuve
pintado todo, le volví a dar otra capa. De manera que el color, fuera más
perceptible.
Mientras iba
llevándolo a cabo mis nervios y la ilusión crecían a medida que pintaba, porque
estaba deseando ver el resultado final.
Por
consiguiente, y para finalizar la sesión de día 11 de abril os enseñaré el
resultado de una de las alas.
Comencem una nova entrada. Aquesta farà referència a la definició d’emoció (concepte tant
subjectiu i tant divers de definir) i a les estratègies educatives (de la lectura de “Emociones primarias y su alquímia). Des del meu punt de vista, aquestes
han d’estar incloses en l’aula amb els nostres alumnes ja que són
imprescindibles.
Les emocions són una part cognitiva i mental la qualsempre està en continua evolució en quant al
seu significat. Vull dir que sempre hi ha i hi haurà diferents punts de vista
respecte a la definició d’aquesta temàtica. Però, la meva pregunta és per què?
Però abans de tot, m’agradaria fer una petita reflexió de
definició. Si, per exemple cadira podria ser “Asiento con respaldo, por lo general con cuatro patas, y en que solo
cabe una persona” (RAE). Considero que aquesta és més senzilla perquè tots
els individus tenim idees molts semblants en referència a aquest objecte. Uns
altres exemples podrien ser menjar, telèfon o germà. Característiques que no
sol fàcils de determinar en el concepte d’emoció.
He decidit començar d’aquesta manera, com a mode de reflexió.
Considero que és imprescindible saber el que volem conèixer o arribar a
conèixer. Per saber el que volem conèixer o arribar a conèixer cal partir del
que nosaltres sabem, és a dir, dels nostres coneixements previs (César Coll).
Per arealitzar la
definició d’emoció que cada una de les alumnes varem fer, vaig partir del que
ens deia César Coll.
En relació a aquesta definició, també n’he cercat altres
diferents, i que varien en funció dels autorsopsicòlegs.A continuació us deixo algunes d’elles que
complementen i estan relacionades, en certa manera, amb la que he creat.
“Las emociones son reacciones a las
informaciones (conocimiento) que recibimos en nuestras relaciones con el
entorno. La intensidad de la reacción está en función de las evaluaciones
subjetivas sobre cómo la información recibida va a afectar nuestro bienestar. Una
emoción depende de lo que es importante para nosotros” (Bisquerra, 2000).
“Procesos que se activan cada vez que nuestro
aparato psíquico detecta algún cambio significativo para nosotros; no son
procesos estáticos, sino que van cambiando en función de las demandas del
entorno, por acción de la experiencia personal y social” (Fernández-Abascal,
2003).
A continuació, mitjançant un quadre us vull ensenyar les
característiques (que amb les fonts documentals i amb els coneixements previs)
he elaborat.
-De curta i
intensa durada
-És la causa del
sentiment
-Influeixen les
circumstàncies i experiències de cada un
-És conseqüència d’un
estímul concret
-Són inconscients,
no ens donem compte. Són reaccions “espontànies”
Mentre les vaig escriure pensava en exemples o situacions
que a les persones poden succeir-li com puguin ser les dues següents:
- Una persona es queda tancada dins d’un ascensor. En un primer moment,
manifesta l’emoció primària (mencionada en l'entrada anterior)de por. Fet que li
va fer recordar que quan era més petit/a per alguna raó l’havien tancat dins
del maleter del cotxe, situació que l’ha repercutit. És espontània, perquè aquesta persona, no pensa vaig a tenir por, sinó
que és amb els espais tancats (cases, cotxes,...) el que li produeix aquesta
reacció o emoció.
-El meu germà veu un cavall que corre molt i té el desig
de pujar-hi dalt. En aquell moment, recorda que un amic seu que hi ha pujat li
va agradar. Aquest li va recomanar muntar-hi, o sigui que l’experiència, en
aquest cas, que li va contar una altra persona. Aquest record, l’influeix en el
desig d’alegria per voler pujar-hi.
Com a segona activitat, partint de les idees individuals va elaborar-se
una definició en petit grup (Eva i Carolina). El resultat de la definició d’emoció
va ser el següent:
La que vàrem establir a partir de les idees que cada una
havia esmentat en la seva és la següent:
Amb aquesta definició, he elaborat un esquema recopilant
aquestes idees.
Podem controlar les emocions? O són els sentiments o
estats anímics el que podem controlar? Realment podem? És fàcil?
Considero que realment és molt difícil. Ja que les
experiències, el nostre bagatge, el que hem vist, la nostra personalitat ens fa
tenir reaccions espontànies que no podem controlar. Tot i això,no m’estic referint a que no s’expressi el
que sentim en un determinat moment, sinó que coma persones lliures ho hem de fer, no hauríem
de tenir vergonya. Mostrar-les, suposa una part fonamental pel desenvolupament
i l’autoconeixement de les persones, ja que això pot reportar-nos seguretat i
bona autoestima. Com vaig dir a l’entrada anterior, si t’estimes a tu, podràs
estimar als demés, ja que saps i coneixes el que és.
Per tant, podem dir que l’emoció és en el cas del primer
exemple de les emocions. El de la persona que es queda tancada en l’ascensor
seriade Tinc por. Però si aquesta continua i es valorada per l’individu
passaria a ser sentiment, és a dir que passaria a ser Sóc poruc/ poruga. Per tant, cada persona, podrà fer una valoració
(posterior i subjectiva) de la seva emoció experimentada amb anterioritat.
Ara, per continuar i després de l’esquema passaré a la
definició de tot el grup. I que va resultar després de la posada en comú de
tots. I que va tenir com a resultar la següent:
Després d’aquesta definició he considerat important destacar alguns
aspectes principals, mitjançant l’exemplificació d’un cas:
Ara, per continuar i després de l’esquema passaré a la
definició de tot el grup. I que va resultar després de la posada en comú de
tots. I que va tenir com a resultar la següent:
Després d’aquesta definició he considerat important destacar alguns
aspectes principals, mitjançant l’exemplificació d’un cas:
Un nen es troba a casa seva i de repent li entren ganes
ràbia pel que ha visten una imatge, per
tant podem dir que l’emoció espontània curta iinterna seria de ràbia. Però aquesta última, també pot venir derivada de
factors externs en el que l’infant no “participa” com a principal responsable.
I que per tant, aquesta emoció (la de ràbia) influeix en el seu ànim de manera
curta i intensa (ja que l’ha sorgit en el moment en que ha focalitzat la mirada
en la revista o el diari).I que en aquest cas, la reacció que l’ha produït ha
estat negativa, perquè ha trencat un objecte de casa seva. Estant condicionada
aquesta reacció, per la conducta que el nen observa diàriament amb la seva
família.
Després d’aquesta definició he considerat important destacar
alguns aspectes principals, mitjançant l’exemplificació d’un cas:
Un nen es troba a casa seva i de repent li entra ràbia
pel que ha visten una imatge. Per tant
podem dir que l’emoció espontània, curta i interna seria de ràbia. Però aquesta
situació, també pot venir derivada de factors externs en el que l’infant no
“participa” com a principal responsable, o no és conscient de que la sent. I
que en aquest cas, la reacció que l’ha produït ha estat negativa.
Després, d’haver explicat el que entenem per emoció
(concepte que tal i com he dit anteriorment mostra una gran complexitat i és
bastant subjectiu), faré referència a la segona part, que són les estratègies
educatives, de la lectura Emociones primarias y su alquimía de
Silvia Palou (de la qual em vaig referir en l’anterior entrada).
Les estratègies
educatives són un indicador clau a tenir en compte com a futures mestres en
l’aula. Per aquest motiu, i tenint en compte que aquesta lectura fa referència
a les emocions bàsiques o primàries, en destacaréuna de cada tipus.
Abans de començar amb aquesta temàtica, he trobat un
article molt interessant en El País, que tracta sobre Espanya i les emocions.
En aquest, Joaquina Prades, ens explica que el nostre
país “el
sistema educativo no concede importancia a la educación emocional -"parece
ser no forma parte de nuestra cultura", comentó a este periódico un ex
alto cargo de Educación- cada día son más los docentes y pedagogos que son
conscientes de su utilidad y tratan de aplicarla, a veces más por intuición que
por técnica, en sus lugares de trabajo. Otros la rechazan porque entienden que
para la solución de conflictos internos ya están los psiquiatras y los
psicólogos”.
El que em crida l’atenció, és l’escassa atenció que se li
dóna a les emocions en les aules. Però, em pregunto per què? Seguim amb el
mètode tradicional o evolucionem?
Les emocions, han de ser valorades. Som nosaltres, els
mestres el que ens hem d’encarregar d’aquesta feina. Però, també considero, que
des de les institucions “superiors” ens han de donar suport, perquè el canvi es
troba en tots nosaltres.
Les estratègies que esmentaré són les següents:
ESTRATÈGIA DE L’AMOR
O L’ESTIMA:
“Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos.
Este sentimiento es, en muchos casos, el timón de nuestros comportamientos, de
nuestros deseos y necesidades. Como maestros, y como padres y madres, debemos
tenerlo siempre presente”.
Considero que
l’estima d’una persona neix amb l’amor cap a un mateix. Encara que es
complementa amb la de les altres persones. Quantes vegades, no em necessitat el
suport, el cònsol, la seguretat o l’amistat d’un amic, família o conegut? La
resposta són moltes vegades, per no dir quasi sempre. Sentir-se que t’estimen,
que et tenen en compte el que fas per dins et fa millor persona i amb una
millor autoestima.
Nosaltres, com a sers humans, necessitem el vincle, la proximitat dels
altres. Malgrat això, moltes vegades aprenem de les nostres pròpies
experiències d‘amor.
“Es importante que el miedo deje de ser una
muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos de convivir y
no negarlo”.
La por sol ser
considerar com un signe de debilitat per a la societat actual. Realment,no hi
ha ninguna persona que no en tingui. La reacció davant d’una situació de por es
enfrontada de manera diferent en funció de cada individu. Enfrontar-nos ens fa
ser més forts, més propers respecte als familiars, amics, entre altres i per
tant, més humans.
D’aquesta manera,
és important que ens coneguem a nosaltres mateixos, per així, conèixer a que
tenim por i poder fer-li front.
Saber fer front no
és una tasca senzilla, per tan, aquesta funció hauria de ser ensenyada i
treballada en les escoles als alumnes des de ben petits.
En l’escola no hauria d’estar permès tenir por al fracàs
o amb frases com “No serveixes per
aquesta activitat”. Amb aquest tipus d’actituds, estem produint als nens una baixa autoestima
i que puguin desenvolupar por a equivocar-se.
Un altre aspecte
fonamental, i que destaca la psicòloga Silvia Álava, és la seguretat que trobin amb els pares. Altres
aspectes que ella destaca i que m’han trobat de gran interès es troba en el
vídeo següent:
“Verbalizar la situación emocional a otra persona”.
Considero que la transmissió
de les emocions és molt important, és a dir, no guardar-se per a sí mateix el que sentim. Per exemple, la ràbia és una
emoció que no és bona en sí, però hi ha que tenir cura de la
manera en que la mostrem a les demés persones.
També cal atenir al
moment en el que es produeix, dir-ho a la persona (en que cas de que hagi estat
aquest el focus de la nostra emoció). Per aquest motiu, considero que cada
persona hauria de saber autorregular-se.
I com tal els mestres, famílies que es troben amb els infants ensenyin a fer-ho
també.
ESTRATÈGIA DE LA
TRISTESA
“Si nos permitimos expresar la pena es más probable que,
poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podamos comenzar de nuevo”.
Plorar significa l’expressió d’algun fet que ens ha
commogut i que ens fa evolucionar i créixer. Si les persones plorem se’ns farà
més proper saber que s’ha perdut alguna cosa que ens aportava energia, i que
nosaltres mateixos amb la força de voluntat ho anem superant.
A continuació us deixaré un àudio d’unprograma de ràdio de la Cadena Ser, en la que
Olga Cañizares parla sobre les emocions: concretament del plor i del riure,
dels beneficis que aquestes produeixen i que tenen per a “la salut física, psíquica i emocional”.
ESTRATÈGIA DE L’ALEGRIA
“Poner humor a la vida. Es una muy
buena actitud que debe contagiarse a los niños”.
L’alegria és la
font vivencial principal de les persones. Ja que és un mecanisme de superació
dels obstacles, d’avanç i de millora personal. Tot i això, podria dir que els
mestres i famílies, hauríem d’ensenyar des de ben petits als infants a riure’s
de si mateixos.
L’alegria és la
font vivencial principal de les persones. Ja que és un mecanisme de superació
dels obstacles, d’avanç i de millora personal. Tot i això, podria dir que els
mestres i famílies, hauríem d’ensenyar des de ben petits als infants a riure’s
de si mateixos.
Quina emoció us desperta aquesta cançó?
Enconclusió, les emocions són al nostre
interior, treballar-les adequadament, gestionar-les i aprendre amb elles, som
únicament nosaltres el que ho podem fer, si se’ns ha ofert les bases des ben
petits.
