Comencem
un nou semestre del curs amb una nova assignatura anomenada Educació
Socioemocional en la que es treballaran les emocions, les sensacions, les percepcions
i els nostres records, en resum, la part més interior de les persones. Penso
que treballar –les en relació amb els nens, serà un dels objectius principals
de l’assignatura d’Educació Socioemocional.
En
primer lloc, al parlar de les emocions, “m’obliga” a comentar que tot el que
aprenem, sabem, coneixem o som, és una roda. M’explico. Em refereixo a que les
experiències prèvies i el bagatge personal, entre altres, són el que configuren
les persones, i per tant, les reaccions i les emocions són diferents.
 |
| Una roda que sempre gira. |
I
en referència a aquest aspecte, no ens ha succeït mai que estem parlant amb un
amic/amiga, germà, mare o pare i que un determinat fet o conducta ens produeix,
per exemple ràbia o tristor, i aquesta persona ens diu que com és possible que
t’hagi fet reaccionar d’aquesta manera? Doncs, trobo que és per les
experiències, i així com també per la personalitat de cada un.
Doncs,
són aquests fets els que ens configuren a les persones, és a dir, el que ens fa ser persones diferents i individuals, amb emocions, sensacions,
conductes diferenciades. Però no són únicament aquests indicadors
els que ho creen. Tal i com he dit anteriorment, el nostre bagatge personal
juga un paper molt important.
En
segon lloc, considero oportú comentar que aquesta assignatura ens donarà eines
per a treballar com a docents dins l’aula en referència al tema de les
emocions.
Les
emocions són una temàtica molt important, però que no sempre es treballa
adequadament dins l’aula amb els infants o en la vida real. Per tant, podríem
dir que fins fa poc, (encara que en l’actualitat en menys mesura) aquestes es
troben reprimides i en ocasions, és la mateixa societat la que ho fa. Amb això,
vull dir que, per exemple plorar és un signe de debilitat. Ho hauria de ser? Un
altre exemple, podria ser la vergonya de fer una exposició o de presentar-se
davant d’ algú.
Tot
i això, mencionar que afortunadament a poc a poc les emocions estan sent més
permeses. Però no únicament en l’àmbit escolar, sinó que també amb la mateixa
família i la societat (que parlava en l’anterior paràgraf). Ja que són aquests
mateixos àmbits els que intenten progressar. Malgrat tot, cal dir que les emocions poden
ser difícils a l’hora de mostrar-les, degut a les experiències prèvies, i en
amb la que la família hi desenvolupa un gran paper, ja que aquesta és el primer model pel nen o nena. Per tant, podríem
dir que són molt importants la teoria dels sistemes del qual parlava
Brofrenbrenner.
Qualsevol
factor o àmbit influeix de manera directa o indirecta amb l’actuació, pensament
que tingui una persona. I que aquest aspecte influeix en que la mateixa
societat sigui “regnada” pel Kronos, és a dir de les acceleracions, de la
rapidesa, de la velocitat, del temps, el temps ... i més temps. El qual, pot
ser un indicador o un “limitador” d’expressar
del que realment sents.
 | ||
| El temps és emoció per a la vida. |
És
possible que us pregunteu i per què dius aquesta afirmació? Doncs ho explicaré
mitjançant un exemple. Si estem en una classe en la qual la durada és de 50
minuts, i el mestre té pensat que durant
aquest temps es realitzaran diverses activitats en la que té com a objectiu
parlar sobre un tema que aquest mateix ha planificat i no té en compte les
emocions (com es senten els infants, si estan cansats, avorrits,...) no
s’estarà oferint l’oportunitat de que els nens expressin com es senten.
Per
tant, el que vull dir que les emocions hi ha que treballar-les de manera
progressiva i no s’han de tenir por a expressar el que un realment sent.
Aquesta
és la raó per la qual em pregunto per què
ens costa tant mostrar segons quina emoció? Pot ser que sigui per por a equivocar-se, tal i com es coneix el dit, dels errors s’aprèn. Totes les persones ens
equivoquem i a través d’aquestes “caigudes”, creixem, ens enfortim i el més
important ens coneixem a nosaltres
mateixos.
Recordo,
una experiència que va succeir quan era més petita. Un dia en la classe de
Llengua Catalana, el mestre em va dir que havia de sortir davant de tota la
classe i explicar el que sabia sobre un tema determinat. Jo, tenia molta
vergonya. Vaig explicar-li al mestre el
que em succeïa, i aquest, en compte d’ajudar-me va optar per posar-me un
negatiu. Aquesta situació no m’ajudà en un futur a vèncer aquesta sensació que
tenia i que m’evadia en moments concrets.
Aquesta
és un estat que com a docent s’ha d’intentar solucionar. A més que com a docents sempre estem aprenent. Un exemple d’aquest
aprenentatge, és amb aquesta nova assignatura. La qual, (tal i com havia dit)
ens donarà eines per a obrir-nos a les
emocions (tant els i les docents com els alumnes).
En
conclusió, el que pretenc aprendre
amb aquesta assignatura és l’adquisició de noves habilitats i disponibilitats,
que m’ajudin en el moment d’ atendre als infants respecte a les emocions.
Per
finalitzar, us deixo un vídeo que m’ha agradat molt de “Eduquemos en la red”, en el qual ens explica la importància que té
el vincle i l’educació socioemocional dins de les aules, partint del que senten
els alumnes. Espero que us agradi.
Salutacions,
Alicia.
