Tots som un!

En la societat que vivim actualment està començant a  tenir molta importància, la relació de  les persones  que tenen  algun tipus de necessitat específica. És aquesta mateixa, la que poc a poc està intentant incloure a una major diversitat de població.

Però aquesta qüestió, em porta una sèrie de preguntes, les quals aniré responent a mesura que avanci aquesta entrada.   

 Com  a futures mestres, quina actuació hauríem de prendre respecte a tot l’alumnat, incloure-los a tots o la tradicional creença (o no tant tradicional) de segregació de l’alumnat?

Si ben és cert que en avui dia hi ha una gran quantitat de  persones que tenen algun tipus de necessitats educativa específica (NEE), com pugui ser per raons de marginació social, però que no es coneix.

Doncs, considero que perquè aspectes no succeeixin o no siguin tant freqüents, és important atenir  a una bona relació amb les famílies, realitzant tutories setmanalment o de manera mensual. Està clar que la família desenvolupa un gran paper en la inclusió dels seus fills o filles.

Com a futura mestra, faria tot el possible per a realitzar mesures i activitats adequades a tots els alumnes. Encara que en un primer moment, quan arribi dins l’aula i estigui amb els nens i nenes, és possible que em resulti complicat fer-les i que resultin efectives. Per aquest motiu, em resulta oportú dir de la importància que té el treball col·laboratiu entre els mestres i l’equip directiu. 

 

El següent vídeo mostra com els joguines adaptades als nens i nenes poden desembocar en un gran aprenentatge i com fomenten les relacions. 

 

A més de l’equip directiu és important fomentar la relació dels infants amb la resta de companys. Però vet aquí el debat, que és recomanable que vagin a classe amb nens que tenen les mateixes característiques que ells o elles o bé incluir-lo amb la resta d’alumnes en aules a on hi hagi alumnes diferents?

Des del meu punt de vista, i després de l’assignatura d’Educació Inclusiva, tinc clar que és adequat que els infants es relacionin amb altres que són diferents d’ells. D’aquesta manera tots aprenen: uns dels altres i uns amb els altres. És a dir que tots són fonts d’aprenentatge.

 

Tots som un. Junts podem! 

                           http://www.flickr.com/photos/josocdetorrent/8266959850/sizes/z/in/photostream/

 

Totes les persones aprenem i ens enriquim gràcies a les relacions amb altres subjectes. Possiblement, mai m’ho havia plantejat, però el conviure amb alguna persona que té algun tipus de discapacitat (segons la meva vivència, és una persona que té deficiència visual) m’ha ajudat a tenir més cura, una major percepció de les cures i necessitats que necessita ell o ella.

Tot això, m’ha ajudat a veure la quantitat de persones que hi ha en el món, les quals necessiten ser acceptades tal i com són.

D’aquesta manera, penso que és amb l’experiència i estant en contacte amb altres persones, (relacions interpersonals), amb la família, com en l’escola, les que t’ajuden a veure i tenir una altra percepció de com són les persones amb algun tipus de necessitat especial.

No es tracta de fer sentir aliena a les persones que per distintes raons, han nascut o han “desenvolupat” algun tipus de necessitat. Aquests individus mereixen ser inclosos dins la societat. Ja que la societat la configurem tots i entre tots, amb els nostres aspectes bons i dolents. Afortunadament, avui dia, va existint a poc a poc la igualtat entre les persones que tenen algun tpus de necessitat, els seus drets per a viure i amb l’adaptació dels materials per a totes, o quasi totes elles.

Les persones que tenen algun tipus de necessitat mereixen ser reconegudes, no només com una persona més, sinó per la seva valentia o  la seva lluita per la vida.

TOTS SOM UN!

Quina importància té el treball de les emocions en les aules avui en dia?

En aquesta entrada parlarem de la importància i dels factors que influeixen en l’aprenentatge d’un individu.

Per començar, cal plantejar-se diferents qüestions com puguin ser: S’apliquen en les escoles actuals, factors psicològics com la memòria, l’atenció o les motivacions? És consideren rellevants avui dia? És important treballar-les des de petits o amb el context es van assimilant?

Des de l’ensenyament escolar ( i no únicament en aquest àmbit), és essencial treballar els processos afectius, cognitius, i en especial les emocions. Aquesta última, és en l’actualitat quasi inexistent, encara que s’està intentant fer  petits avanços per tenir-la en compte.

El per què succeeix? Penso que és possible que sigui, perquè els docents no coneguin o no disposin de mecanismes i habilitats necessàries per  a ensenyar-les. És important, per tant, abans d’ensenyar a alguna persona, conèixer-se a un mateix, veure les nostres pròpies limitacions i el progrés que podem arribar a desenvolupar. A tot això és el propi mestre el que ha d’estar motivat, predisposat a l’aprenentatge, el qual provoqui un contagi de l’energia positiva als seus  alumnes.

Despertar la curiositat, sentir com s'obrin les portes al coneixement. 

http://www.flickr.com/photos/sr/5331845/sizes/z/in/photostream/

 

Tot això, seria interessant i recomenable que les famílies també  en formessin part, que es conscienciïn al seu fill que estar motivat, centrat i atent, és adequat per a que continuïn aprenent. I no únicament per aquestes raons, sinó per a la seva vida en general.

Formar-lis una base emocional basada en la seguretat, confiança amb les seves pròpies seguretats, són aspectes que s’haurien de treballar des de ben petits.

A continuació, us deixo un vídeo d'Eduard Punset en el qual ens parla sobre la importància que té en l'actualitat el treball de les emocions en les escoles i els aspectes en els quals seria necessari involucrar-se amb una major profunditat de la que s'està fent ara.

 

Els models donats a l’infant esdevindrien més independent (de camps) o més dependent del mestre. Aquests termes simbolitzen la capacitat i llibertat per a la realització d’un determinat aprenentatge.

Doncs, que convé que l’alumne sigui més autònom, aprenent sol amb qualsevol circumstància o que amb el material que li proporcioni el docent, hagin de desenvolupar les seves potencialitats, per exemple amb l’ús de determinades fitxes, (les quals limiten la potenciació de la memòria o la lògica, entre altres) no sigui capaç d’entendre ninguna informació,  la raó per la qual succeeix un determinat esdeveniment o que no assimili el coneixement?

La resposta, pensant  com a futura docent, crec que és clara. L’objectiu primordial que volem aconseguir és que els nens gaudeixin amb el que aprenen, no s’avorreixin. Per aquesta raó, és important que les activitats proposades es treballin les emocions, la memòria o l’atenció dels alumnes. Acceptant així la diversitat de ritmes que hi ha dins l’aula. 

Un altre aspecte que cal tenir en compte  és la intel·ligència. Però, vet aquí les meves preguntes: Què és més “intel·ligent” una persona que treu un 10 en un examen, i que temps després  no es capaç de respondre’t a una determinada informació o una altra que ha tret un 5 però es capaç d’explicar-te el què ha entès? Per què en la societat actual, o fins fa poc temps, es valorava més que l’alumne tingués una gran quantitat de coneixements dins del cap sense ningun tipus de lligam o de connexió ninguna?  És la vida és un manual d’instruccions?

Es podria definir  la intel·ligència emocional com “El conjunto de actitudes, competencias, destrezas y habilidades que determinan la conducta de un individuo, sus reacciones, estados mentales y su estilo de comunicar” Daniel Goleman

Amb aquesta definició, deixa constància que és l’individu, en aquest cas l’alumne, el que té “el poder de decisió” d’allò que vol estudiar i aprendre. Per tant, és molt possible que la realització d’un examen sigui una limitació en la capacitat d’atenció (perquè la seva ment està centrada en que s’aprovi i no en reflexionar sobre el que sap) i en la memòria (exposar de manera concreta una sèrie de coneixements que no tenen ninguna significativitat per  a l’alumne)

Per aquesta raó, cal atenir a les intel·ligències múltiples de les quals ens parlava Howard Gardner. En el qual parla de vuit intel·ligències (corporal-cinèstesica, interpersonal, intrapersonal, lingüística-verbal, lògica-matemàtica, musical i visual-espacial). Necessàries en la nostra vida, i en el nostre dia a dia, en el que en funció de les persones i de les característiques individuals pot ser que, per exemple, tingui més desenvolupada la visual-espacial i no tant la interpersonal.

Inteligencias multiples

 http://www.scribd.com/doc/905147/Inteligencias-multiples

Per finalitzar, dir que el món de les emocions, dels factors que influeixen en els alumnes,  és complex, i per aquesta raó, seria convenient intentar fer el possible per a que els nens es sentin motivats, feliços i completament inclosos dins de les aules.